Sóc la

Un relat de: Electra

Sóc la que comença a parlar
quan sembla que
t'aixeques
per marxar
-i no tornar mai més-.

La que s'enamora de cants
d'amor
que recita
molt fluixet
-mirant sempre cap al terra-.

La que al mirall
sempre t'escull a tu

La de llavis bells
La que ha oblidat
el color dels seus ulls
La de cames curtes
La d'ulleres negres
La del color de la pau

La que acaricia un piano
Jo blanc
Tu negre
o viceversa

La que no t'estima

Sóc al que es decideix a parlar
quan sembla que
t'aixeques
per tornar a començar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Electra

25 Relats

30 Comentaris

30336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.19

Biografia:
Sóc d'aquí però espero ser de molts llocs.
M'estimo a molta gent però espero estimar-ne a molta més.
La vida encara m'ha d'ensenyar més coses.
14 d'Agost de 1988
Ara mateix, i gràcies a molta gent: CAVE CANEM


"L'Amor sempre es queda, són els homes els qui canvien"
Del meu llibre preferit

o si ho preferiu...

"Perquè, en el moment en que sortim a la recerca de l'amor, ell també surt a buscar-nos. I ens salva"
També del meu llibre preferit