Princesa

Dius que ens veiem, que quedem, però jo, ara, m'he enamorat, i com que no sé si tu ho has fet, de moment et dic que no, i t'aconsello que ho tornis a intentar quan t'estimis algú igual que jo me l'estimo ara a ella, i, d'aquesta manera, mentre ens perdem en l'escalfor d'un cafè, no es respirarà mal ambient.
...

- Ja t'ho he dit, ara l'he trobat a ella

Remenes el cafè amb força. Demanes sacarina en comptes de sucre -tornes a fer règim- amb aquella teva altivesa tan característica.

- I es pot saber com es diu, ella?
- Jo li dic princesa, però no et diré pas com es diu

No sé com t'ho manegues però ets tu qui em fa sentir incòmode a mi, culpable d'estimar i culpable de la teva soledat. Per pal.lidar aquesta sensació em dic que tu pots aconseguir tants homes com vulguis, però... maleït sia!, és a mi a qui persegueixes. Busca't algú igual que ho he fet jo.

- Em sembla just -dius

Ens abandonem en aquesta tarda de cafeteria mentre el sol avisa que aviat s'amagarà rere els pisos del carrer del costat. Has penjat l'abric a la cadira i creuat les cames tal i com ho vas fer el primer cop que ens vam veure.

- I tu, què? Encara treballes tant com abans? -pregunto amb por, perquè és un tema que et posa molt nerviosa
- Vaig millorant, però a tu què t'importa si ara la tens a ella?

Porto observan-te tota la tarda i mica en mica he guanyat seguretat en mirar-te als ulls

- Tens raó, ara la tinc a ella
- I per molts anys -deixes anar de cop mentre comences a jugar amb la cullereta del cafè-, amb ella segur que hi estàs molts anys
- Així ho espero, ara per ara, és el que més m'agradaria

Ara t'aixeques. Vas cap a la caixa a pagar tan el teu com el meu cafè. Tornes.

- Mira... jo ara marxo, es fa tard, i a tu, segurament t'estarà esperant ella
- Si, ara és a casa
- Fes-ho millor del que ho vas fer amb mi, sents?

Assenteixo

- Dona-li records a la teva...
- Princesa
- Doncs això, a la teva princesa.