De set a vuit

Que consti que des de que tu no hi ets les coses van millor, em resta, però, regust de xocolata desfeta entre les dents, però això se soluciona amb un cop de llengua i en un tres i no res ja no existeixes en la meva boca ni queda rastre de tu. Em queda sols un mirar cansat de tant d'apendre i tant temps de viure, les mans tallades de tantes tardes al vent, la sal de la mar que embruta els meus cavells i cafès tallats. Amb molt de sucre, gràcies.

No t'ho prenguessis pas malament: continu sospitant que els petons que et vaig prodigar te'ls has endut massa, massa lluny. Segurament els reduires a la mínima expressió i els entaforares en la primera maleta que t'endugueres, aquella que es demana expressament a l'aeroport que no et perdin per res del món. Fa poc que vaig saber que l'equipatge va arribar a bon port i que els meus petons, descansen ara perduts entre la paperassa del teu despatx, sostinguts gràcies a quatre clips i fent equilibris perquè no els confonguis i els acabis llençant. Se'm fa necessàri, doncs, escriure't aquesta lletra perquè sàpigues que des de que vas marxar només faig que escoltar música en francès perquè se que no la suportaves i perquè et reventava aquest parlar tant pastós; fumar, i donar-me a la beguda cada cap de setmana que tinc festa i se'm presenta l'oportunitat.

M'has deixat museus per visitar i raconets de platja sense estrenar. Ja sabies fins i tot abans de marxar, que les ciutats sense tu no les reconeixo i que cada viarany és idèntic a l'anterior si no hi ets tu per dir-me que acceleri i que faci les passes més llargues perquè la vida va motoritzada i nosaltres, pobres desgraciats, a peu. Si no els masseguem abans tu i jo, els millors llits del món són pedra per mi i no hi puc pas dormir, però com ja t'he dit abans, les coses van millor si tu no hi ets perquè ara només se m'encongeix el cor amb pel.lícules d'amor de matinada.

Això si, no et trobo pas a faltar. Consola't en saber que hi ha dies, més aviat de set a vuit del vespre, en que, just en el precís instant en que arrosego la cremallera coll amunt, em pentino el serrell, faig uff a l'adonar-me de quina hora és ja i precipito el cigarro cap al terra per fer-lo miques amb la sabata, que sospiro molt intensa i silenciosament, i sense dir-ho a ningú em disposo a fer l'únic pensament del dia en que hi apareixes tu; tant de bo et sorprengui un revolt de mar i t'escupi a la platja de Barcelona.