Molt fotut

Imagina't -un mot engrescador- que el dia abans de morir, coneixes la felicitat. Se't presenta en forma de dona, home, idea, cafè amb llet, o qualsevol altre manifestació, però en definitiva; coneixes la felicitat. Li dius "hola, què tal?" o l'abraces directament perquè no se t'escapi ara que ha arribat?, però em temo que en el meu cas, si conegués la felicitat el dia abans de desaparèixer, continuaria essent la mateixa tímida de sempre i acabaria lamentant-me de que hagi arribat tant tard en comptes d'abraçar-la i poguer-ne disfrutar unes hores. Per presentar-te avui, més val que no haguessis vingut mai -li diria.

Si tingués el suficient valor per endur-me-la, l'agafaria de bracet i l'estiraria en un prat, i molt íntimament, a la meva manera, li agraïria que haugés vingut i quan es fes fosc, trauria dues entrades per anar al teatre -sempre ha volgut anar al teatre acompanyada de sigui qui sigui la meva felicitat i de nit.

Però moriràs i hauràs conegut la felicitat el dia abans. I ara jo dic; sabent que demà mateix pot ser la darrera lluna, i sabent que hi ha persones que s'estremeixen en escoltar una melodia concreta, si se't presenta la felicitat diga-li "hola, què tal?" i abraça-la amb seguretat.

Què fotut conèixer la felicitat el dia abans de moir -i perdoneu-me, però ho havia de dir així-.