Sobtada albada de l'estiu

Un relat de: joandemataro
El sol fon els llençols de boira
d’una mar adormida i,
sobtadament,
li escalfa la closca
en l’abrusant albada de l’estiu.

S’estireganya , la mar
i remena immaterials brises,
escombrant les silents viles litorals
rentant ses aurèoles
- abraçades fines i eternes-
color de sal,
perfumades de blau intens.

Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les portes, trapella,
avingudes amunt…
Mentre la ploma lleugera
d’una vella gavina
cau , fent tombarelles, lentament
del firmament…

La mar solitària, ara vol companyia.
La platja, fins ara oblidada,
es guarneix de coloraines.
El sol, que tot ho domina,
resplendent somriu.


pd.- al blog la trobareu també amb MÚSICA

Photobucket

Comentaris

  • T'he seguit [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-07-2011

    des que vas entrar a Relats i trobo que els teus poemes són , cada cop , més bells més polits. Que et superes, vaja !
    Perfecte aquesta albada d'estiu.
    Una abraçada, Joan !

    Nonna

  • Quatre dies i....[Ofensiu]
    free sound | 18-06-2011 | Valoració: 10

    l'estiu ja és aquí!!!!
    L'estació esperada,
    vida acalorada,
    amb gresca i dansada!!!
    Una abraçada per la teva sobtada albada!!!

  • L'estiu ja ens acarona[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-06-2011 | Valoració: 10

    Ja el tenim aqui.... molt a prop. L'estiu i tot el seu conjunt.
    M'agraden molt les darreres línies del teu Relat:
    "La mar solitària, ara vol companyia.
    La platja, fins ara oblidada,
    es guarneix de coloraines.
    El sol, que tot ho domina,
    resplendent somriu."
    La mar vol companyia, ja hi vaig...
    La platja.... ja la contemplo...
    El sol.... ja el sento.


  • dolça albada de l´ estiu[Ofensiu]
    Xunxi | 04-06-2011 | Valoració: 10

    soc una apassionada del mar, i ara també una enamorada del teu poema, preciós em fa arribar les sensacions de mar que ens desperta i juga amb els nostres sentits, una tombarella d´ estiu abans d’hora

Valoració mitja: 10