SOBIRANIA CONSTITUCIONAL O DE SI POTSER RESULTARÀ QUE ELS CATALANS SOM SOBIRANS PERQUÈ SOM CIUTADANS ESPANYOLS.

En un dels múltiples debats que m’omplen el dia – i dels que tan frueixo i aprenc – un amic em plantejava que no omplia de contingut el terme sobirania i que, per tant, li podia donar qualsevol significat. No. Per a mi sobirania té un significat jurídic. El significat jurídic de les paraules es el diccionari de la llengua en que estan escrites. Així segons la primera accepció del Real Diccionario de la Lengua Española, soberano és: “Que ejerce o posee la autoridad suprema e independiente.”

Cal recordar que qui exerceix aquesta autoritat suprema i independent és el Poble espanyol, no els polítics que el representen, ni encara menys el tribunal constitucional – anticonstitucional, sinó el poble espanyol. Ho diu l’article 1 de la constitució.

Qùe és el poble espanyol? El poble espanyol són els ciutadans espanyols. O sigui que segons la constitució espanyola els ciutadans espanyols som sobirans.
Sé que és una argumentació que els col.legues que en saben moltíssim més que jo no utilitzen i se’n van directament a la Declaració Universal de Drets Humans que reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i de les nacions. Jo hi estic d’acord i amplio aquest dret a qualsevol comunitat que vulgui autodeterminar-se. Per a mi una ciutat que vulgui esdevenir independent té tot el dret a ser-ho. O un barri. O un carrer. No crec que cap col.lectiu humà decideixi formar un estat independent si no l’interessa. No conec cap carrer independent. I com a barri, el Vaticà, que no està gens malament.

Sense anar a la legislació internacional – que és legislació interna a través de la constitució – i a la metafísica del que som – un poble, una nació, una regió, una nacionalitat, ves a saber què – potser resulta que som sobirans com a ciutadans espanyols.

Crec que quan es parla de catalans i d’espanyols en termes polítics es tendeix a fer un reduccionisme fals que ens col.loca en una situació subordinada que en realitat no tenim, amb la llei a la mà. Tendim a pensar que la sobirania espanyola està en aquelles competències que exerceix el govern de Madrid, mentre que l’estat de les autonomies ve a ser una mena de subsobirania. Llavors fem una cosa raríssima: diem, com que som catalans, l’àmbit de la nostre sobirania és el de la comunitat autònoma i no podem anar més enllà. I des de l’espanyolisme es fa el mateix però al revés: com que us ubiquem dins d’una comunitat autònoma el vostre poder està circumscrit al d’una comunitat autònoma.

Però és evident que els catalans tenen poder polític més enllà de les competències de l’estatut d’autonomia de Catalunya. Són ciutadans espanyols com els altres i, per tant, són sobirans, com la resta de ciutadans espanyols. O no?

Quines conseqüències té que els catalans siguin sobirans com a espanyols? Com poden exercir la sobirania els catalans com a ciutadans espanyols? Continuarà...