Si no m'estimes tu...

Un relat de: Jere Soler G

Si no m'estimes tu, m'estimaran les fulles,
que cobertes de blanc, dobleguen els brancams;
i m'abraçarà el vent, amb el fred de l'hivern,
que corrent entre els arbres, gemegarà el seu cant.

Si no m'estimes tu, m'estimarà la neu,
i guarnirà el meu cos, amb goig apassionat;
descobriré en la terra, aquell amor de Déu,
que s'entrega i m'estima, com mai ningú ha estimat.

Si no m'estimes tu, m'estimaran les aus,
que travessen el cel, volant a l'horitzó;
m'endinsaré en el bosc, faré camins i caus,
descobriré els secrets perduts dins l'espessor.

Si no m'estimes tu, ho farà la natura,
allà on la mà de l'home, no hagi posat un preu;
m'alimentarà el glaç, i beuré l'aigua pura
de les fonts cristal·lines que entrega el Pirineu.

Si no m'estimes tu, seré l'amic del llop,
i fugiré pels prats, buscant la llibertat;
m'alçarà la rosada, i em deixarà ben xop,
i em sentiré joiós de viure enamorat.

Si no m'estimes tu, descobriré racons,
on la visió m'albira, l'olor d'eternitat;
i esperaré la nit, com qui espera un company,
i la rebré amb el goig de qui sempre ha estimat.

Comentaris

  • Pouant..[Ofensiu]
    Nil | 25-02-2018 | Valoració: 10

    Pouant en la teva creació poètica he restat impressionat de com és d'extensa, diversa i sobretot bella. Els teus poemes són un cant a la vida, a la natura, a l'ésser que habita dins nostre. I de retruc he anat a raure al you tube on hi surts (ets tu, oi?), expresses totes aquestes qualitats a través del verb, de la cançó viscuda i sentida. Quina veu més colpidora, punyent i emotiva que tens. D'un timbre que sembla emergir de la fondària del mar, d'eco de les muntanyes, del mormoleig de l'aigua, del xiuxiueig del vent, de l'espetec del foc... Quan tornis hi haurà pau. Quina joliua cançó! aquesta teva. Jo tinc un poema, "Adéu-siau!" el segon que vaig publicar a Relats en català, on dic: "Qui cantarà ara les vostres èpiques gestes? Potser algun ocell enamorat de tan ben sonants estrofes o alguna ànima en pena divagant sense drecera, plorant la pèrdua d'aital irrepetible forma de vida". Aquest, un poema que s'adiu de ple amb la teva sentida forma de poetitzar la vida a través de la natura. Si no m'estimes tu...

  • kispar fidu | 27-11-2007

    seré l'amic del llop,
    i fugiré pels prats, buscant la llibertat


    em van agradar especialment aquests versos perquè m'enganxaven en un moment d'un període en el que no estic molt estable. I en gran part és per aquests "si no's".

    M'agrada com utilitzes les comparacions amb la natura i elements amb els que vivim a diari i ens envolten.


    No van refredar-se els petits, no?
    Encara que fos breu i que el vent no acompanyés, va ser una estona agradable.


    ens seguim veient entre lletres!
    que vagi bé,
    Gemm@



  • gypsy | 25-11-2007 | Valoració: 10

    un cant salvatge a la natura.
    Com una declaració d'intencions ferma i irrevocable.
    Ser part del bosc, del gebre i del mar, ser fulla, terra de fang, part d'aquest tot que t'abasta.
    Encara que t'estimi, seguiràs fidel a aquest amor ancestral i salvatge cap a la natura oberta, fora del món impostat.

    L'he trobat impressionant, no et diré a qui em recorda aquest amor brutal a la natura i als espais oberts, algú que tu ja saps que admiro, un gran poeta, un ésser especial, amb una sensibilitat empàtica, com la teva.

    una abraçada

  • no amagues res:[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-12-2005 | Valoració: 10

    dius les coses com les sents, perquè és l'única manera d'entendre-les de veritat.

    La natura és la nostra mare, germana i amant; és la força que es troba en el més fràgil brot tendre. I tu saps que, la resta, són capricis; o, a vegades, regals de la naturalesa.

    El poema és preciós, la rima gens forçada i les paraules d'una prosòdia sublim. La bellesa i la força.

    Em sembla que no tinc el teu correu electrònic; em pots enviar un mail per fer-te la meva petició de premi per allà (si no ha expirat...)?

    petons,

    m
    teaspoontrader@gmail.com

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

207405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes