Si la llum cau...

Si la llum cau,
I les cames em tremolen com avui,
cauré.
Em volen fer fora del niu
un altre cop.

Tu em sobreviuràs,
cos tou i suau,
calent com davall l'hivern;
rostre de galtes de perseverant enrojolament,
de gracioses estrelletes de color marró,
de dolces ametlles torrades pel sol.

M'estrenyeràs les mans
de pansida estupidesa,
i en un únic parpelleig,
pretendràs
-oh ànima innocent!-
caçar la meva mirada
en la tèrbola penombra del pensament.

Del terra en faràs un bassal de silenci;
dels ulls,
deserts incandescents.
I jo, absent,
m'enredaré en el teu sospirar
deixant el desconsol dormint entre els teus braços.

Que caigui la llum!
Tu seràs la bastida del cos,
l'aixopluc del cor,
la crossa dels somnis coixos,
la Cançó a Mahalta.