Cercador
Acompanyada per una reverberació de pluja...
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
Acompanyada per una reverberació de pluja,
avanço, pesada i somnolent,
sentint, a cada pas,
el pes d'un cos aturat,
mut i feixuc,
que fluctua en la xafogor exhalada per la vorera i l'asfalt;
en la llum de color de sofre.
Les hores de viatge són sempre expectant vigília;
hores de calor indecent,
que destrueix tota lloança passada.
Si respiro massa fort em fondré en el sopor de la tarda,
i vençuda, com un colom febrós,
m'arrauliré esperant la teva calma.
El neguit d'una malaltia mal curada
-és el tort secret que habita a la cua de l'ull!-
em punxa allà al fons del carrer de cal·ligrames;
i aquí mateix,
en l'estrany preciosisme del moment,
quan la ment s'expandeix i es contrau en silenci.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61663 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p