Una dona de fang

Un relat de: Estel d'argent

Coronada amb belles i sàvies paraules,
la nit m'observa, densa i silenciosa
com l'entrada d'un temple.
Som els únics que vetllem el món
en aquesta horabaixa del sospirar.

Cau el feixuc tapís de l'avui, l'ahir i el demà:
la ploma s'asseca i el cor es torba.
Es respira un aire d'elegia;
l'epíleg de la primavera s'acosta!

II

Guarnida amb emocions il·lícites,
la nit m'observa, astuta i capritxosa
com una vella alcavota.
Sóc baldufa que giravolta, sense nord,
entre pensaments cercant la forma.

Caic, com una fulla de tardor,
damunt els enrevessats gargots.
Quin destí més trist,
el de les meves paraules sense entranyes!

Comentaris

  • belles estrofes[Ofensiu]
    ANEROL | 25-09-2008 | Valoració: 10

    no he llegit el llibre, però, no cal per assaborir la bellesa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

52232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p