Cercador
si ho dic no té gràcia
Un relat de: camisa- Compartir:
És la part més nociva del
Llenguatge el què coi tots tots volem.
Buscant la part més històrica del llenguatge
El què fots tots no volem
És el què caram del tossir dels vells
Que els fa més joves i ferms
I busquem aquest Déu i busquem tots la lluna
I fermentem tots dins aquesta cara oculta
Del saber menys gran pro el fet més gran de tots
És un què un coi un caram un què fots
Que surt tot de la boca que surt tot de dins fort,
És cant espiritual a la lluna plena
Que quan la tens sembla el tot i els
Gats semblen gargots de pianola sense desafinar.
És un crit de voler salvatge que salta
De balcó a balcó per poder festejar
Amb una trista atmosfera. És el vols del voler
A tot ultratge dins un mar de fons
Del poble sense voler.
l´Autor
8 Relats
1 Comentaris
6625 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
4Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
-Doncs posi'm el de cent, no?
I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas
(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com