Demà missa

Un relat de: camisa

29.Demà missa

Els homes vells a
dins l'asil
apurant
cada cigarreta fins al plàstic
i els filtres esbargits per terra
a peu de paret
i
a peu de paret és on veig allò tant bèstia
que podrien ser
quatre bombetes penjades entre dos arbres
i o tres fills de
pagès de quatre i vuit anys
(de fet la petita i el gran
també es porten molt bé
tot i la divergència d'edat)
que corren jugant excitats
per l'explosió de riure i les
vint persones de més a la plaça

el boig del poble
entremig
sorprès de portar
un got de plàstic a la mà
amb un vi de diumenge
de tots asseguts a la taula i al mig
el porró
i els quatre balladors ensinistrats
pel paio de l'escenari
i les mosses
i el gos que es passeja espantat
i algú que el persegueix

i al mig de tot
allò tant poderós:
l'acordió de festa.

Comentaris

  • ginebre | 13-08-2007

    bé, s'et nota el mestre que tens!!
    benvingut! primer, el poema que tens a la bio, és xulíssim! és un dels meus preferits d'en E. C.
    aquest, demà missa, és descriptiu i alhora trapella, juganer.
    vinga! endavant!

l´Autor

Foto de perfil de camisa

camisa

8 Relats

1 Comentaris

6591 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
4

Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur

i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent

-Doncs posi'm el de cent, no?

I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas

(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com