Cercador
Demà missa
Un relat de: camisa29.Demà missa
Els homes vells a
dins l'asil
apurant
cada cigarreta fins al plàstic
i els filtres esbargits per terra
a peu de paret
i
a peu de paret és on veig allò tant bèstia
que podrien ser
quatre bombetes penjades entre dos arbres
i o tres fills de
pagès de quatre i vuit anys
(de fet la petita i el gran
també es porten molt bé
tot i la divergència d'edat)
que corren jugant excitats
per l'explosió de riure i les
vint persones de més a la plaça
el boig del poble
entremig
sorprès de portar
un got de plàstic a la mà
amb un vi de diumenge
de tots asseguts a la taula i al mig
el porró
i els quatre balladors ensinistrats
pel paio de l'escenari
i les mosses
i el gos que es passeja espantat
i algú que el persegueix
i al mig de tot
allò tant poderós:
l'acordió de festa.
l´Autor
8 Relats
1 Comentaris
6591 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
4Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
-Doncs posi'm el de cent, no?
I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas
(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com