una mica

Un relat de: camisa

El foc et demana
et demana caritat,
deixa'l descansar una mica.

El llit es fa ample
quan el teu cos s'hi estira,
va, vine.

Allò que et demano és
de veritat, la cosa pura
i absoluta,
ens fumarem un xigarro,
seurem a la fresca
i després
ja veurem....


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de camisa

camisa

8 Relats

1 Comentaris

6610 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
4

Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur

i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent

-Doncs posi'm el de cent, no?

I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas

(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com