Cercador
Farcells
Un relat de: camisa- Compartir:
21. farcells
Agafaré tot allò
més senzill
i fotré el camp
d'això que en dèiem
poble.
Perquè em dóna la gana,
sóc lliure i m'importa.
recorreré mals camins,
no fos cas que em trobessin
i
em retrobaré
amb l'esperit més lliure.
Perquè em dóna la gana,
sóc fugitiu i no vull tornar-ne.
Nirem fins a ciutat
a mal viure,
com ho fèiem a poble
amb forma de riure.
(perquè ens dóna la gana,
som bojos i què passa?
I tornarem ben nous
al lloc de naixença,
tornarem i ens diran
pobres.
Però què passa,
som lliures, ara.
l´Autor
8 Relats
1 Comentaris
6640 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
4Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
-Doncs posi'm el de cent, no?
I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas
(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com