Cercador
Un crit motriu
Un relat de: camisa- Compartir:
Un crit motriu
mastega't la gargamella
la ganyota
(tot l'aire que surt...
i construeix el motlle
si el motlle és el crit o allò tan salvatge)
recorda'm el perquè
de posar-me lila de tant...
tant respirar...
(era
va ser
la nit que no dormírem
el soroll ho sabia tot -però tot- i jo encara no
en pescava ni una )
un crit motriu
que desemboca fins
que (fins què?)
l´Autor
8 Relats
1 Comentaris
6615 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
4Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
-Doncs posi'm el de cent, no?
I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas
(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com