Si ells ho diuen, serà veritat

Des que em llevo que no fan res més que dir-me com he de fer les coses.
Que si els peus al sofà no...
Que si a la taula no es canta...

Siusplau recull la teva habitació!- em criden a totes hores.
I esque, si els pares ho diuen, els hi hem de fer cas.

Diuen que he d'aprendre a ser un home endreçat i decent.

A rentar-me les mans avans de dinar.
A parar taula i desparar-la després.
Diuen que quan surti al carrer he de mirar a tots els cantons avans de travessar la carretera.

Ells m'ho diuen pel meu bé, per tant els hi he de fer cas.

I que mai, sota cap circumstància, he d'acceptar carmels de cap home que vingui amb un sac a l'esquena.
Diuen que he d'estudiar a l'escola, que la vida és molt dura.

Quan els hi demano si puc tenir un gos, ells diuen que primer he d'aprendre a responsabilitzar-me de mi mateix, i que llavors ja ho veurem.

També diuen que les guerres son dolentes.
La meva mare em diu que mai he de recolzar cap guerra.
El meu pare és mosso d'esquadra, i l'altre dia, el van denunciar no sé per quina tonteria.
Es veu que va fer servir aquell pal negre (el que sempre duu a la butxaca) massa fort.
Ell diu que s'ho mereixia.

Si ell ho diu, serà veritat.