Setanta-cinc [anys]

Un relat de: rautortor

L’arena dels anys s’esmuny
dins el desert monòton del temps.
Dia a dia, instant a instant,
hem confegit un llibre d’hores,
un repertori d’èxits i fracassos.
I a l’igual d’un sol·lícit antiquari
hem anat aplegant, estotjades,
relíquies subtils, fugisseres,
de tot allò que acabàvem de viure.
D’aquesta manera se’ns ha escolat
la vida entre un hola i un adéu.

Tanmateix estem condemnats
a un futur més o menys atzarós
que, amb l’aixopluc de l’esperança,
anem desplegant en viure’l.
Una esperança que mai no recula
i, només que obrim les finestres,
sempre la trobarem al nostre abast.

11 de setembre 1945-2020

Comentaris

  • Arena[Ofensiu]
    kefas | 22-10-2020

    L'arena sóm nosaltres, ja ho saps.
    I, de la mateixa manera que ens fem, ens tornem a desfer.

    Suposo que també saps que el futur no existeix perquè es tira enrere tant com ens hi anem acostant. Mai l'atrapem.

    I quin sentit té una cosa en la que no hi podem posar les mans?
    Com l'esperança, aquest cove sense nansa amb què intentem recollir les aigües de la vida.

    Però amb el platí dels 75 no necessites ni futur ni esperança per celebrar que tens la única cosa important mentre som vius, la vida.

    Per molts i bons anys, rautortor. Acaricia’ls quan els tinguis a l'abast de la ma.


  • Arena[Ofensiu]
    kefas | 22-10-2020

    Som arena, ja ho saps.
    I, de la mateixa manera que ens fem, ens tornem a desfer.

    Suposo que també saps que el futur no existeix perquè es tira enrere tant com ens hi anem acostant. Mai l'atrapem.
    I quin sentit té una cosa en la que no hi podem posar les mans?

    Com l'esperança, aquest cove sense nansa amb què intentem recollir les aigües de la vida.

    Però amb el platí dels 75 no necessites ni futur ni esperança per celebrar que tens la única cosa important mentre som vius, la vida.

    Per molts i bons anys, rautortor!!. Acaricia’ls tots i cada un quan els tinguis a l'abast de la ma.


  • Bona vesprada Rautortor:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-10-2020

    Vull fer-te una pregunta, si pot ser. És que fa uns quants dies vaig posar-li "una pregunta a l'assosació de Relats en Català" i encara no m'han constestat gens. I fa més temps, també els vaig preguntar alguna cosa respecte a l'edició dels relats.
    Crec que no contesten gens, perquè se'm passen les setmanes i no en tinc resposta alguna. Tu, has rebut alguna contestació alguna volta. Ja em diràs. Gràcies.
    I si vols en la meua pàgina ja en tinc un de nou. Gràcies.
    Salutacions.

  • sukalu | 13-10-2020 | Valoració: 8

    Raise awareness of isolation and self-isolation upon returning from epidemic areas to limit the spread of covid-19 to the community.bmi calculator

  • Viure amb esperança [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2020 | Valoració: 10

    Viure amb esperança és viure en positiu. Moltíssimes felicitats pel teu aniversari , amb unes quantes setmanes de retard. Una forta abraçada, Raül.
    Aleix

  • painting reno[Ofensiu]
    aquablueweb06 | 10-10-2020 | Valoració: 10

    We are absolutely obsessed with providing unbeatable customer service to each of our clients because your satisfaction is our number one priority. https://www.renopaintingco.com

  • L'esperança dels anys.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-10-2020 | Valoració: 10


    Un poema preciós i meravellós, on l'arena representa el pas dels anys i el futur no se sap mai com pot esdevenir-se. M'ha agradat molt com ho has plantejat. Té carisma i molta musicalitat. Enhorabona, Rautortor, i felicitat pel teu aniversari.
    Saluts i cuida't.
    Et tinc com a preferit...!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.