Setanta-cinc [anys]

...Escolar-se la vida... Quin gran resum i metàfora alhora de la vida!

"a l’igual d’un sol·lícit antiquari
hem anat aplegant, estotjades,
relíquies subtils, fugisseres,
de tot allò que acabàvem de viure.
D’aquesta manera se’ns ha escolat
la vida entre un hola i un adéu."

Visca la vida com gairebé la única opció que potser tenim. Tant per tant, vivim i a veure el que ens depara... Felicitats per aquest poema!

L'arena sóm nosaltres, ja ho saps.
I, de la mateixa manera que ens fem, ens tornem a desfer.

Suposo que també saps que el futur no existeix perquè es tira enrere tant com ens hi anem acostant. Mai l'atrapem.

I quin sentit té una cosa en la que no hi podem posar les mans?
Com l'esperança, aquest cove sense nansa amb què intentem recollir les aigües de la vida.

Però amb el platí dels 75 no necessites ni futur ni esperança per celebrar que tens la única cosa important mentre som vius, la vida.

Per molts i bons anys, rautortor. Acaricia’ls quan els tinguis a l'abast de la ma.

Som arena, ja ho saps.
I, de la mateixa manera que ens fem, ens tornem a desfer.

Suposo que també saps que el futur no existeix perquè es tira enrere tant com ens hi anem acostant. Mai l'atrapem.
I quin sentit té una cosa en la que no hi podem posar les mans?

Com l'esperança, aquest cove sense nansa amb què intentem recollir les aigües de la vida.

Però amb el platí dels 75 no necessites ni futur ni esperança per celebrar que tens la única cosa important mentre som vius, la vida.

Per molts i bons anys, rautortor!!. Acaricia’ls tots i cada un quan els tinguis a l'abast de la ma.

Vull fer-te una pregunta, si pot ser. És que fa uns quants dies vaig posar-li "una pregunta a l'assosació de Relats en Català" i encara no m'han constestat gens. I fa més temps, també els vaig preguntar alguna cosa respecte a l'edició dels relats.
Crec que no contesten gens, perquè se'm passen les setmanes i no en tinc resposta alguna. Tu, has rebut alguna contestació alguna volta. Ja em diràs. Gràcies.
I si vols en la meua pàgina ja en tinc un de nou. Gràcies.
Salutacions.

Viure amb esperança és viure en positiu. Moltíssimes felicitats pel teu aniversari , amb unes quantes setmanes de retard. Una forta abraçada, Raül.
Aleix

Un poema preciós i meravellós, on l'arena representa el pas dels anys i el futur no se sap mai com pot esdevenir-se. M'ha agradat molt com ho has plantejat. Té carisma i molta musicalitat. Enhorabona, Rautortor, i felicitat pel teu aniversari.
Saluts i cuida't.
Et tinc com a preferit...!