Sentits

de debó que es genial!!! m'ha agradat molt!!! i el final es com una paradoxa!! moltbe!! 1 abraçada!

El sisé està en la teva manera d´escriure

El boig somriu, el cec veu la llum, el mut canta, la mort és alegre. Els sentits son capaços de captar més enllà del que hi ha en cadascú, en un moment, en un lloc, en una persona i malgrat tot no ho sabem expressar, no sabem fer el que és més important per tots els que pretenem escriure, transmetre a l'altre el que veuen els nostres sentits. Però saps! Llibre! crec que tu te'n surts prou bé!!!!

és gairebé impossible que algú escrigui amb els cinc sentits. ara mateix estic a la feina i tothom em para a l'hora. Noia!! Em meravello com puc constestar-los un per un!

Fora bromes! tota la descripció poètica de les altres quartetes, en què els sentits s'aguditzen al màxim: "has sentit cantar un mut", "l'olor del cel amb encert" (del tot sinestèsic, aquest) o el "tast de l'amargor", entre altres no et serveixen a l'hora d'escriure quan això, pel que dius a la biografia, és la teva passió.
La composició, malgrat la pregunta retòrica, és
rodona i també el clímax és ascendent.

Una abraçada, Llibre!!

Preciós! Has parlat sobre els cinc sentits d'una manera preciosa i tendre.
I fins i tot diria que has escrit un relat amb els 5 sentits! jejeje

Molt bonic i original!
Endavant! Ciao!

Has utilitzat els sentits per veure coses invisibles, per escoltar silencis, per notar el tacte sense tocar, has endevinat els sabors sense tastar i has olorat allò que no tenia aroma. I malgrat haver notat aquestes misterioses i gairebé impossibles sensacions,
només et manca la unió de tots els sentits a l'hora d'escriure. No creus que només és una sensació teva... perquè jo crec de debó, que hi fiques realment els cinc sentits...

Has utilitzat unes paraules precioses i molt encertades, es divertit visualitzar les imatges que s'evoquen en el poema.

Una abraçada companya!