Sentències

Un relat de: deòmises
Avança la cama esquerra i, amb l'ajut de la crossa, arrossega la dreta quan li toca entrar en acció. Així recorre, d'ençà que va patir l'embòlia, el perímetre del pati. És un desplaçament farragós i lent, però li serveix perquè el sol i l'aire el saludin i, alhora, ell agafi una certa autonomia de nou, que mai no assolirà els nivells anteriors a la feridura. Per això, esbufega i sua i maleeix cent cops el seu naixement. Se sent inútil i vellard, i no para de pensar en la munió de limitacions que aquest contratemps cerebrovascular li ha provocat. Rumia en la feinada que ha deixat pendent i que haurà de delegar al sòmines que li planificava l'agenda i que, sense el seu vistiplau, no havia de moure ni un sol dit. O això era el que passava abans. Ara, en aquest passeig, que sembla més un esperpèntic vagareig, la sang li bull. Què deuen rumorejar, al voltant del seu despatx; quines xafarderies faran córrer de boca a orella sense cap mena de por de ser enxampats? Potser ja li han posat data de defunció, o ja hi ha qui ha gravat en el marbre de la seva làpida un epitafi menyspreador.

Avança la cama esquerra i, amb l'ajut de la crossa, arrossega la dreta dificultosament. Xino-xano salvarà la distància que separa la seva habitació del vestíbul principal. Allà l'esperarà el Rolls Royce nou de trinca, que el durà fins al seu gabinet. Hi vol aparèixer per sorpresa, que tothom es quadri en veure'l entrar. Els demostrarà que encara no té intencions de marxar amb la Dama Negra; ans al contrari, tindrà prou forces per signar una nova sentència de mort, tot recordant els millors temps, després del seu cop d'Estat que va derrocar el govern electe, quaranta anys enrere.

Comentaris

  • Mama, por![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2017 | Valoració: 10

    Òndia, quina por! Un dictador que signa sentències de mort en un règin de quaranta anys, a qui em recorda? Francament, no me'n vull enrecordar. Felicitats pel final sorprenent. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Final inesperat[Ofensiu]

    Final inesperat. M’has ben desconcertat i m’ha agradat força el gir tan radical que li dónes.
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Edgar | 14-02-2017

    El gir final és espectacular. Molt bo

  • Vaja![Ofensiu]
    Ibeth | 07-02-2017

    Com ho canvies tot... estic amb la Esther, ens fas dubtar de si hem de sentir llàstima. Com jugues amb el lector. M'encanta.

  • Quin final![Ofensiu]
    Esther Llombart Ramis | 07-02-2017 | Valoració: 10

    Uau, quin final més inesperat! Passes de la llàstima a...potser ja li està bé...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

325 Relats

857 Comentaris

204813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978