Savis avantpassats

Tothom ho sap, o potser no... Ja que canvio depenent dels ulls que em miren. No sóc sempre aquell vidre transparent, a vegades m'entel·lo, i és sovint. Ara que hi penso, no sóc sempre aquell reflex (gairebé) perfecte de vells poetes, i escriptors passats. Encara que dominen (part d)el meu pensament. Perquè jo hi sóc sense ser-hi i així continuaré, recordant els noms que m'han portat aquí. Continuaré escrivint en silenci, escoltant la veu dels seus mots...