Sant Damas I el papa de Catalunya

Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Damas I Pontífex maximus

Edictum

Els augustos emperadors Gracià, Valentinià [II] i Teodosi I. Desitgem que tots els pobles als que governant la moderació de nostra clemència es mantinguin en la religió que ha transmès als romans el sant apòstol Pere, religió que fins el present es reconeix que ell mateix la va introduir i a la qual és clar que segueix Damas I Pontífex maximus.

“Puix que pontífex vàreu ser
amb un càrrec tan honorós
protegiu Argelaguer
oh Sant Damas gloriós!

“Qui per les aigües del pèlag inhòspit, petjant-les, camina;
qui concedeix que sements de la terra revisquin, si es moren;
qui desfermar de la mort els seus vincles letals li és possible,
el qui allà dalt, on el sol brilla el triple, darrere la fosca,
crec que pot fer que Damas s¨aixequi després de ser cendra”.

Moltes poblacions s’han atribuït l’honor d’haver estat el bressol de tan il·lustre fill de l’Església; però la crítica històrica, en vista de les dades adduïdes, ha donat per fi la preeminència a la població d’Argelaguer, municipi de Catalunya en la Comarca de la Garrotxa.

Alguns escriptors ho feien oriünd de Madrid, i sense dades justificatives deien que havia estat batejat en la Parròquia de Sant Salvador; Baronio, Chacón, Morales i Pineda, diuen que era de la Hispània Ulterior, actual Portugal, d’un poble cridat Guimarés o Guimeraens (Gumera) (1); el Bisbe Equilino, el Canonge Tarafa, Damián Goes, Felipe García, Sant Antonino, Juan de Mariana, Fra Hernando del Castillo i Marco Antonio Sabelico, li donen per pàtria la Hispània Citerior (Espanya), opinió que confirma Onofre Panvinio, en el Epítome Pontificum romanorum à S. Petro usque ad Paulum III, imprès a Venècia en l’any 1557, i que ningú ha posat en dubte des que el Sr. Pérez Bayer va publicar a Roma la seva erudita obra: Damasus et Laurentius Hispanis adserti et vindicati. Nicolás Antonio i Pedro Antonio Beuter ho fan ja de la capital imperial de Tarragona per haver llegit que algun autor anònim li va cridar Tarraconensis; però Geronimo Pujades, Marcillo, Torres Amat i la majoria dels escriptors que els han precedit donen per bressol de tan gran Sant a la població d’Argelaguer de la comarca de la Garrotxa.

En la Comunitat de Madrid, i en l’església del municipi o Ajuntament de Villamanta, existeix una imatge de Sant Damas: “Segons una vella tradició, el Papa Damas I, més tard sant, va néixer en Villamanta. Però és molt difícil traspassar la tradició i acostar-nos a una mica més cert i demostrable” (2). L’escola pública duu el nom del papa, així com un carrer, no obstant no és el patró del poble.

També es conserva a la Catalunya Nord, al poble de Costojà, una tradició oral que diu, que l’església primitiva on s’assenta l’actual, va ser manada construir pel papa Damas cap a l’any 370 i destruïda pels Àrabs, en l’actualitat els veïns d’aquest poble li dediquen un carrer. Gerónimo Pujades ens indica en la seva obra, que la mare de Damas va ser de Costojà (3).

Gerónimo Pujades (4), escriu: (…) “no és fora de propòsit parlar de Sant Damas entre les glòries de la nostra Crònica catalana. (…) i diuen alguns que era del Goes, a Portugal, d’un poble nomenat Gumera, entre els rius Duero i Miño, i escriuen altres que era de la vila de Madrid: no obstant això, Pedro Antonio Beuter diu que era tarragoní, i per tant de Catalunya. Per la qual cosa, els quals amb justa raó estimen i es precian de ser catalans, com dignament ens honrem de ser-lo, tenim obligació d’incloure’l entre les nostres glòries catalanes”.

“I si del que escric s’empipa algun, o em surt al través, semblant-li audàcia l’haver-me determinat á fer-li català, quan el Dr. Gonzalo Illescas, Estéban Garibay, i Antonio Viladamor , havent fet esment d’aquella diversitat d’opinions, no s’han atrevit á determinar-se: dic i responc, que m’he determinat á fer-li tarragoní, no de la ciutat de Tarragona, sinó és de la Província que avui abreujada en sola Catalunya reconeix á aquella ciutat per metropolitana (Hispània Citerior). I per a això pressuposo primerament, que en cap dels escriptors que fan á Sant Damas de Gumera o de Madrid, he sabut veure raó alguna capaç de fer-me creure que anés d’alguna d’aquelles dues poblacions. I si jo la tinc, mes fàcil serà creure que fos català , que no portuguès, ni castellà”.

(…) “s’ha de saber, que també entre nosaltres mateixos els catalans, hi ha divisió sobre si Sant Damas fou natural de la ciutat i camp de Tarragona, o del Empurdan (5), d’un lloc nomenat Argelaguer, á mitja llegua de Besalú. Anés d’aquí o d’allí, sempre seria català. I si català, tarragoní per la Província, com diu Pedro Antonio Beuter. Que asi penso haver-se d’entendre les seves paraules, no de la ciutat, sinó de la Província o Camp de Tarragona, perquè els tarragonins tenen un poble que es nomena Argelaguer (6): i per això pretenen que Sant Damas era d’allí i no del Empurdan”.

“Els empordanesos (7) poden al·legar contra els tarragonins l’autoritat de Nicolás Spinola, en una oració que va fer el dia de Sant Lúcas en la Universitat de Barcelona: doncs en ella fa á Sant Damas natural d’Argelaguer de l´Empurdà. Era Spinola patrici genovès: i per les seves lletres tan excelent, com hem vist en diversos actes públics, així en les ciències de la santa Teologia, Cànons, Lleis, Medicina, i Dialèctica, com en la Retòrica, que semblava més monstruositat, que quasi humana. Per la qual cosa no necessita la seva asserció d´agena recomanació: perquè ho hem vist i conegut en la Universitat de Barcelona”. Se cita en suport de la seva opinió un antic breviari de l’Església de Barcelona, que es copia de D. Juan Tamayo de Salazar en el seu Martirologi, que comença així: “Damasus papa, natione Hispanus, ex agro Emporitano Citerioris Hispania oriundus”.

També en una inscripció que porta Canals, en la Història d’Urgell, que diu: “Hic natus Damasus pontifex romanus, discipulus, et monachus Sancti Hieronymi Presbiteri qui obiit Era Caus CCCCV”. ( Aquí nació Sant Damas, Pontific Romà, deixeble i Monjo de Sant Gerónimo prevere, que va morir en l’Era de Cèsar).

Antonio Geraldino, protonotari apostòlic, diu que Sant Damas fué català i del lloc d’Argelaguer en la Garrotxa de la província de Girona.

En el Diccionari dels Sants (8), ja més modern, és diu que efectivament és fill d’Argelaguer, afiliació que també se li atribueix en els Goigs (9) editats a mitjan segle XIX, que diu així:

Coblas en Alabansa del Gloriós Sant Damaso Papa y Confessor, Fill de Argelaguer, del Bisbat de Gerona

DAMASO Pastor sagrat
del aprisco del Señor
en tota necessitat
valgans lo vostre favor.

Nasquereu de humil fortuna
fill de un pobre Moliner,
y en est Loch de Argelaguer
fou la vostra patria y cuna:
ahont la flor de vostre edat
consagrareu al Señor
en tota necessitat, &c.

En Gerona estudiareu
ab gran pobresa y estretura,
pero prest vostra ventura
ab prendas grans millorareu;
passant de aquí á la Ciutat
de Roma ab zel del Señor
en tota necessitat, &c.

OREMUS
E Xaudi Domine praeces nostras, et intercedente Beato Damaso Confessore tuo, atque Pontífice indulgentiam nobis tribue placatus, et pacem. Per Christum Dominum nostrum. r. Amen.

La seva festa es celebra el 11 de desembre al seu poble d´Argelaguer.

Notes i referencies:

1) Guimaraés (Portugal) és una ciutat portuguesa del Districte de Braga, regió Nord i suc-regió de l’Au, amb prop de 52.000 habitants. És seu d’un municipi amb 242,85 km² d’extensió i 159.576 habitants (2001), subdividit en 69 freguesías. La major part de la població viu en la ciutat i en la zona perifèrica. El municipi limita al nord amb el municipi de Póvoa de Lanhoso, a l’est amb Fafe, al sud amb Felgueiras, Vizela i Sant Tirso, a l’oest amb Vila Nova de Famalico i al nord-oest amb Braga.

2) Fills de Villamanta, per José Ignacio López Serrano – José Ramón Carrasco Recio, Pag. 58-59. ISBN: 84-609-7075-2 Dipòsit legal M-36249-2005.

3) La localitat de Costojà apareix esmentada en forma escrita per primera vegada, en l’acta testamentaria del comte de Besalú (Garrotxa) i bisbe de Girona Miró II, l’any 979, va pertànyer al Comtat de Besalú, i es va perdre amb la Pau dels Pirineus, quedant del costat francès, és el primer poble de França (Coustouges – Vallespir) després de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). L’església de Santa Maria de Costojà ja existia amb anterioritat, pel que l’edifici que avui veiem és una remodelació o ampliació del ja existent almenys des del segle X, d’una nau, absis semicircular i campanar-torre. Destaquen les seves capelles interiors i la portada d’entrada esculpida.

4) Crònica universal del principat de Catalunya, per Gerónimo Pujades, Doctor en Drets, natural de Barcelona, i Catedràtic de la seva Universitat Literària. Tom III Barcelona Desembre de 1831, Impremta de José Torner, carrer del Regomir, nº 9, Barcelona.

5) Aquesta discrepància és fictícia en quant el Empurdan (Empordà) pertanyia a la Hispània Citerior amb capital a Tarragona, en el segle IV no existien les denominacions Empordà, Garrotxa etc.

6) He comprovat la possibilitat de l’existència d’un poble amb el mateix nom d´ Argelaguer a Tarragona, i es pot afirmar que mai va existir. És una confusió, ja que en el segle IV Argelaguer era de Tarragona com capital de la Hispània Citerior. No obstant això, he comprovat l’existència de un poble anomenat l’Argilaga dins l´Ajuntament de la Secuita; a partir de l´any 1428, a causa d’unes diferències amb Joana de Queralt, senyora del Catllar es constituí un nucli de població, anomenat l’Argilaga. Al nucli antic se’l coneixia com Montbui o també com l’Argilaga de Montbui. L’Argilaga té com a Festa Major d’estiu el dia 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, i també és festa local el dia 25 de gener, diada de la Conversió del pagà Sant Pau. Al nucli de l’Argilaga, cal destacar l’església de Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona. El terme municipal de la Secuita està situat a la part nord de la comarca del Tarragonès.

7) Amb aquesta denominació Gerónimo Pujades es refereix als habitants de la Garrotxa Vella, la delimitació o frontera de la qual és situada en el riu Llierca dintre del municipi d’Argelaguer (Vall del Llierca) amb capital a Besalú, i que s’estén fins als confins del municipi de Maià de Montcal, i per l’altre costat fins a Banyoles. No ha de confondre’s l’extensió de la Garrotxa Vella amb el Comtat de Besalú, ni amb la Muntanya o Garrotxa Nova que comença en el riu Llierca fins a més enllà d’Olot.

8) Ramon Sargatal i Pellicer, Diccionari dels Sants. Edicions 62 1996 (Damas, papa segle IV)

9) Còpia d’uns goigs editats a Olot (Garrotxa): Per Miquel Roca en la Plasa (1804- 1848) Olot Impremta Bonet any 1957, ultima edició coneguda.