Sancte Marie Magdalene in castro de Montepalatio

L´església de Santa Magdalena d´Argelaguer és la capella del Castell de Montpalau i va iniciar-se la seva construcció l´any 1212 (segle XIII) pels senyors del Castell de Sales, Arnau i Alamanda.

Arnau va donar tots els delmes, la décima part dels fruits i productes de la terra que percebia de les parróquies de Sant Martí de Cabissó o de Sales, de Sant Miquel de Monteià i de Sant Andreu de Guitarriu.

El mes de juliol de l´any 1221, Alamanda de Sales, vídua d´Arnau, i les seves tres filles comunes van prometre, la donació d´una lliura de cera cada any, pel dia de Pasqua.

Al cap de poc, van donar en feu l´esglesiola, el castell i el poble d´Argelaguer, als senyors del Castell de Montpalau.

L´octubre de l´any 1228 va ser consagrada pel bísbe de Girona Guillem de Cabanelles a: “Sancte Marie Magdalene in castro de Montepalatio in parrochia sancte Marie de Argilagueriis”, i va quedar sota la protecció de la seu gironina.

Hi ha un document de l´any 1558 en el qual consta que el campanar disposava d´una esquella.

L`edifici és una petita construcció romànica de començaments del segle XIII, formada per petits carreus ben alineats amb una ampliació posterior que es va fer aprofitant el pòrtic antic després de tapiar-lo per fer-ne un de nou. Es compon d´una sola nau rectangular amb volta de canó, absis semicircular a llevant, porta d´entrada amb porxo a ponent í no té sagristia.

A ponent, hi ha un porxo ampli amb una paret petita que té un passant a cada costat. El terra és empedrat. Des d´aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques del poble d´Argelaguer i les Valls dels rius Llierca i Fluvià i de l´Alta Garrotxa.

El porxo està subjectat per dos pilars quadrats de pedra i un embigat de fusta amb teulat a dos pendents. Aixopluga la porta principal, rectangular i de dos batents, i a cada costat una finestra quadrada de doble esqueixada amb una reixa. Des d´aquestes obertures es pot veure l´interior de la capella. Al costat de migdía de la porta, hi ha una petita pica beneitera de pedra decorada amb una creu. Tot l´espai de porta i fínestres està enguixat de color blanc i forma un sol marc. Per d´amunt el porxo, i seguint la façana, s´aixeca el campanar d´espadanya amb teulat a dues aigües, d´un sol ull i sense campana, les seves funcions són realitzades per una llanta de vehicle que penja del porxo.

A les parets laterals, s´hi observa un sobrealçament de la coberta deixant un espai buit de ventilació d´amunt la volta. També s´hi pot veure una espitllera cegada al costat de migdia.

La capçalera es troba a llevant, amb l´absis semicircular que té una finestra central quadrada, actualment tapiada. El teulat no està sobrealçat.

L´interior, amb el terra de ceràmica de color vermell, té les parets enguixades i pintades de blanc, una imposta de color blau cel a tot el volt, inclòs a l´absis que és amb volta de quart d´esfera. La nau, amb tot de bancs de fusta, queda dividida en dues parts per un arc de mig punt que correspondria a l´ampliació que s´hi va fer.

Aquí hi ha una gran porta enreixada a dos batents i una reixa fixa del mateix estil al d´amunt que tanca l´arc. Uns bancs laterals de pedra van des de l´arc fins al presbiteri, el qual es troba aixecat per dos graons.

A l´altar major, situat al centre del presbiteri, s´hi troba la imatge de Santa Magdalena envoltada de rams. Repartides sobre la imposta del presbiteri hi ha d´altres petites imatges i un Crist Crucificat al centre.

Durant el segle XVII, el benefici fundat obligava l´obtentor a dir missa per les festes de Santa Magdalena i de Santa Bàrbara. També consta que la capella tenia un retaule, segons jurament del rector d´Argelaguer durant una visita pastoral que hi va fer.

De temps molt reculat s´hi celebra un aplec. Abans de la guerra, es feia pel 3 de maig, diada de la Veracreu (Santa Creu). Es deia una missa, es beneía el terme municipal d´Argelaguer i es donava una ofrena de pa blanc. Els argelaguencs i les argelaguencas berenavan al voltant de l´ermita. Les cases de pagès de Canet, Cordonet, Gifreda, Morató i el Turrós, totes pertanyents al municipi d´Argelaguer donaven cadascuna tres quartans de blat, per a l´elaboració dels panets.

Segons les veus populars, fa molt de temps, en una ocasió que l´enemic va assetjar i rodejar el Castell de Montpalau esperant que es rendís, els habitants del castell mai van patir gana ja que s´alimentaven dels peixos que pescaven en el riu Fluvià, al qual accedien a través d´un túnel que arribava fins a la font Pudosa.

L´enemic, cansat d´esperar, es va haver de retirar-se i va acabar per donar per perduda la batalla.

També es diu que en aquest túnel hi ha amagada una cabra d´or, pero fins al dia d´avui ningú n´ha pogut esbrinar res i tot plegat es coneix com la llegenda de les mines de Santa Magdalena d´Argelaguer.

Per accedir a l´església de Montpalau travesserem el riu Fluvià per un passadís, ens trovarem una bassa amb la font Pudosa i enfilarem per el costat dret del torrent, dit de la Miana, i després de deixar un antic pou de glaç seguirem la pista asfaltada fins arribar a l´esplanada de Can Font al peu del turó de Montpalau, des d´aquest punt enfilarem una pista que surt a mà esquerra, força dreta, que aviat arriba al castell.

Ens trobarem situats per sobre dels 300 metres d´alçada al costat dret del riu Fluvià i enfront del riu Llierca

Bibliografia

-“El castell d´Argelaguer” Juan M. Rodriguez Lejarza i Eva Llansana Benaiges (Cal Músic). Revista L´Argelaga núm. 10 -desembre 2002.
-Arrels i Llavors d´Argelaguer. Xavier Valeri. Ed. Ecuador 21.S.L.-2002.
-Argelaguer. Josep Vilar Vergés. Quaderns de la revista de Girona, núm 139-2008
-Una petjada per la Vall del Llierca AAVV. Edita Ajuntaments de la Vall del Llierca-2008