La ciutat perduda de Malatosquer entre Olot i les Preses a la Garrotxa

L´anomenat Malatosquer, o Bosc de Tosca, o Bora Tosca i, encara, Malatosquera i Voratosca, esta situàt a migdia de la ciutat d´Olot, amb una extensió d´uns cinc quilómetres, i que s´atura al riu Fluvià a uns très quilómetres d´Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, al pas de Codella (Nostradella), on el riu s´encaixona a causa precisament dels boscos làvics que trobà, arribant fins a les fonts de Sant Roc, ja dins el municipi oloti.

La primera referència que es troba d´aquest lloc és a l´Acta de consagració de l´església de Sant Esteve d´Olot, pel bisbe de Girona Berenguer, l´any 1116.

“Et de meridie influmine Fluviano, et pergit per ipsam viam Ausonensem (Osona) usque in Malatosquer, et pergit per ipsam serram de Malatosquer usque ad Nostradella (Codella) et pervadit usque ad Naspleda.

L´Acta va ser signada per:

Berengarius Dei gratia Gerundensis Ecclesiae Episcopus. S. Bernardi Abbatis Bisuldum. S. Berengarii Bisuldunensis Archidiaconi. S. Berengarii Presbyteri. Berengarius Capiscolae. Raymundus manachus. S. Operarius Presbyter et Sacrista Sancti Felicis.

L´Església Parroquial de Sant Esteve d´Olot té una llarga història i el seu origen es perd en la llunyania del temps. La trobem esmentada ja com a Parròquia d´Olot en un document de l´any 977, en el qual el Comte-bisbe Miró del Comtat de Besalú, cedeix uns béns al Monestir de Benedictins de Sant Pere de Besalú. Ha estat objecte de diverses reedificacions en diferents èpoques. La primera d´elles tingué lloc l´any 1116 per la consagració.

Malatosquer es un terreny pedregòs, format per un corrent de lava porosa, en el seu terme figuran una seixantena de protuberàncies, generalment en forma de tùmul, algunes de basall compacte i, la majoria, de putzolanes de diferents colors, bombes volcaniques i conglomérats làvics, a la Garrotxa anomenats tussols; d´una alçària entre cinc i trenta mètres; hom troba també aquests tossals a la Fageda d´En Jordà al municipi de Santa Pau, puix el sol té el mateix origen del Bora Tosca.

Aquest Bosc de Tosca, quan Olot començà a deslliurar-se del domini dels abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages (de qui la vila depenia), fou un terreny comunal del qual s´apropiaren els olotins.

Aquests, per a cultivar-los, recolliren els blocs de lava, amb els quals assenyalaven els limits dels terrenys, i aixecaren parets mitgeres i construïren barraques, de les quals hom arribà a comptar-ne dues-centes.

Les margenades de pedra motivaren que algun historiador digues que corresponien a les restes de la vella ciutat de Basi, (Βάσσι) citada per Ptolomeu.

Això motiva la dita de:

Quan Olot era un prat, Bora Tosca era ciutat.

El doctor Joaquín Danés i Torras, escriu al setmanari: ¡Arriba España de Olot! de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. 4/1968; que:

“La ciudad de Basea, en el Boratosca, es otro mito inaceptable. Por ninguna parte aparecen sus restos. Es una tradición posiblemente forjada amalgamando el hecho de la gran abundancia de piedras sueltas en el Boratosca, con el nombre del Vizcondado, y el del pueblo de Basi, citado por Tholomeus (Ptolomeu). Es inaceptable igualmente la existencia de una antigua catedral, muy anterior a los árabes, posiblemente imaginada por simple confusión con el obispado que por poco tiempo fue, en Besalú, hacia el año 1017.” (Historia de Olot).