Romanticisme?

Un relat de: bruixeta_lila

Romanticisme, on t'amagues?
ja ni et troben els fidels amants,
ja ni et busquen aquells que no hi entenen,
ja ni el sol t'escalfa, ni la lluna t'acompanya.
Com has canviat, tan lleuger i precís que et feies,
quan el mar encara era blau,
i els arbres t'aixoplugaven i et regalaven la suavitzor de l'ombra.
Que s'he n'ha fet de tu?
Ja no en sento res , ni pels boscos, ni a les cal·les ni a les veus enamorades.
Ja no hi ets present, entre tota aquesta gent.
Jo encara et somio, i et desitjo,
i encara espero recolzada entre els teus braços.
Allà on tu vagis, hi haurà algú que seguira tons passos.

Comentaris

  • t'he trobat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-03-2008 | Valoració: 9

    Sí, Romanticisme, t'he trobat i et sento dins meu.
    Romanticisme sóc jo, ets tu, és una expressió de la persona que viu i sent que viu i s'apropa als altres.
    El teu relat m'ha provocat a tornar a trobar i tocar el meu, el nostre, Romanticisme.

  • El romaticisme no mor.....dorm.[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Queda algun resta,
    amagat en els versos nostàlgics d'un amant
    abandonat.

    Alguna espurna,
    en les brases d' un home que va estimar,
    bojament.

    Alguna taca de color,
    amagada sota cent capes de barnis,
    i que el temps clivella.

    El romaticisme no mor.....dorm.

    Avet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: