Romanticisme?

Romanticisme, on t'amagues?
ja ni et troben els fidels amants,
ja ni et busquen aquells que no hi entenen,
ja ni el sol t'escalfa, ni la lluna t'acompanya.
Com has canviat, tan lleuger i precís que et feies,
quan el mar encara era blau,
i els arbres t'aixoplugaven i et regalaven la suavitzor de l'ombra.
Que s'he n'ha fet de tu?
Ja no en sento res , ni pels boscos, ni a les cal·les ni a les veus enamorades.
Ja no hi ets present, entre tota aquesta gent.
Jo encara et somio, i et desitjo,
i encara espero recolzada entre els teus braços.
Allà on tu vagis, hi haurà algú que seguira tons passos.