Una carta cap a tu, que em faci oblidar.

Un relat de: bruixeta_lila

I avui.. he reellegit les cartes que hi havia guardades al calaix d'un moble vell i apartat.
Cartes brutes, antigues i estripades, cartes de colors i mides diferents.
Cartes de tintes barrejades, de pols i perfum d'olor a tristesa
Cartes insuficients, i alhora, imprescindibles.
Fulls de paper tacat, sense valor, inimaginables.
Cartes que recorden un dolor, inexplicable i incoerent,
records que no he volgut ni voldré recordar.
Cartes aburrides i mortes pel pas del temps
ja oblidades...
Cartes buides i insignificants, plenes de fum d'un calaix vell
i apartat...
Cartes trepitjades, fins a desapareixer..
cartes sense soledat, sense buidor i reevivint de nou,
Fulls de paper blanc, nets de tinta..
esperant una espera..
esperant un nou començ..
Cartes capaces de compartir-se, capaces de viure a un mateix minúscul raconet..
d'una cambra alegre, i apartada d'obstacles.
Cartes ja cansades del pes de le seves paraules
han deixat un temps enrere i han cercat una petita llibertat.
Cartes noves, paper suau, lletres desitjables.

Cartes que reneixen de nou. Paraules que creixen diferents.
Idees que continuen iguals, però dferents, amb més força..
amb més enginy.

I avui escric per a tu, avui t'escric a tu.
Perquè un dolç somriure s'apoderi, encara amb més força..
de tot nosaltres

Comentaris

  • les cartes que el temps ha tornat grogues.[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Que bonic ( i necesari), seria rellegir
    les cartes que el temps ha tornat grogues,
    en un calaix oblidat.
    Reviure els desitjos i passions ,
    que els anys han marcit.

    Al cap dels anys, la seva lectura,
    pot ser dolorosa: ambicions ofegades ,
    il.lusions esmicolades,
    desitjos reprimits,
    que amb els anys no em sapigut donar-li vida.

    Les cartes velles son testimoni mut
    del nostre pas per la vida,
    quantes llàgrimes s' han secat, oblidades
    i d'altres que han arribat, traidores.

    que el temps que tot ho cura....

    Avet

    *gracies per el teu comentari.

  • Un relat molt íntim.[Ofensiu]
    Rodamons | 29-05-2007 | Valoració: 10

    Has aconseguit algunes frases memorables.
    Potser aquesta frase final:"Idees que continuen iguals, però dferents, amb més força..
    amb més enginy." és un poc pobra comparada amb la resta de la narració.
    Continuaré llegint-te.
    Salut i revolta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: