Homenatge a la Lluna

Un relat de: bruixeta_lila

Digue'm si has plorat avui,
quan el sol es mofava de la teva foscor,
i les llàgrimes es barrejaven pels núvols
que sobrevolaven prepotents al teu voltant.

Digue'm si ploraves avui de ràbia,
per no saber brillar sola,
i haver d'abrigar cada nit,
les tristes molles arreplegades pels carrers.

Potser ploraves, trista de no poder caminar,
d'haver de ser sempre el centre de totes les mirades,
i a vegades, el segon plat que queda pintat al cel,
com aquell ocell petit que encara no sap volar.

I endormiscada, t'aventures a passar en vetlla una nit més,
Qui t'enganya per jugar de sobte on vol, i com et té, entre els seus braços atrapada?

Sedueixes les begudes més tendres de l'orgull,
assaboreixes els colors que les llums dels fars recull.
I així, i malgrat tot, acompanyes ben galana,
els dos cantons de la vida.

A la nit de cortesia, i de dia, llumeta avergonyida.

Comentaris

  • la seva tebia claror[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-05-2008 | Valoració: 10

    Potser ploraves de no tenir llum al cor,
    i no poder caminar ...

    Però des de la teva atalaia ens veus a totes hores, cada dia, i vigiles les nostres passejades sota una tèbia claror,
    la justa per veure'ns la cara,
    l'imprescindible per escalfar-nos el cor.

    Avet

  • Bon poema[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-05-2008

    M'agrada la lírica d'aquest poema, el romanticisme que desprèn. El traç correcte i elegant dels versos. Deixa bé, després de llegir-lo. Et felicito!

  • Melcior | 10-05-2008 | Valoració: 10

    que també mires amunt i vades , hipnotitzada .
    Endavant!

Valoració mitja: 10