Rialla d'Abril.

Un relat de: bruixeta_lila

RIALLA D'ABRIL

Mig obrint la finestra,
pensava en tot el que li quedava per fer,
i a voltes retrocedia,
i s'encarava al mirall
com per poder coneixer aquella part d'ella mateixa
que potser desconeixia.
I encara mig corvada
regalava un somriure roig,
temptant al plaer que s'acostava entrant,
com un raig de sol es filtra
per les butxaques amigues de la vida.

I tornant la mirada llunyana
guaitava el soroll de les aus passant vora el balcó
i olorava els colors de l'aire càl·lid
que portava tons d'estiu,
i ganes de regust de primavera.
I obrint de nou la finestra,
s'abrigava amb la pell groguenca
que regala la gran taronja riallera.
I es vestia feliç d'aquell dia
i abraçava la tendresa entre sons braços.
I oblidava la grisor de l'ombra a l'hivern.

Tancant el finestró,
plena de blau, pintada de verd, enjoiada de groc.
Donava pas als convidats,
que seien recollits a la taula
esperant el cafè de mitja tarda.
I amb plaer de viure, agraïa la música
melodia, els sons, i els tons de migdia
I respirava exitosa el desitj de ser lliure

Comentaris

  • un poema cantarí[Ofensiu]
    ANEROL | 15-04-2008 | Valoració: 10

    l'I reafirma l'alegria, el moment que es viu, amb tot al seu costat, Vital, alegre