Retrat

Adin tornava a estar davant meu i li vaig enviar el revers de la seva imatge a través del vidre. Em va observar amb cara pensarosa: es contemplava amb consciència. Li vaig retornar la ganyota que em va fer. Endevinava el seu pensament, al capdavall jo era la seva reproducció i sabia tot d'ell.

Sí, jo era ell. Potser es pensava que era un altre qui tenia al seu davant. Un personatge fictici.. Ho pensava. Vaig reflectir tot el posat que em va enviar. Va ser una contemplació llarga. Es va repassar de dalt a baix i el vaig sotmetre a la veritat del notari, estàtic i asèptic traspassant la pantalla diàfana. La separació irreal entre nosaltres era un testimoni despietat que, de cop, el va fer defugir de continuar-se observant. Se'n va adonar que jo era una visió del seu revers. Va pensar, aleshores, que jo no era ell.

Adin em va rebutjar d'immediat i només es va interessar per l'efectivitat de l'afaitat. Va passar de llarg els ulls gelatinosos que li vaig enviar i no va atendre les arrugues que li denunciaven l'edat. Amb aire de resignació, es va passar la mà pel seu cap pelat recordant aquell rebel serrell que li queia sobre els ulls feia una eternitat. Llavors, de cop, es va repensar. Sí, jo era ell, aquell que estava a l'altra banda, en el món virtual. Va tancar els ulls, va negar amb el cap i va decidir que ell seria el que la seva imaginació volgués. "Perquè no continuar essent jove?", va pensar. Tenia ànims per fer-ho, encara que alguna vegada es sorprenia de com li costava respirar en fer una correguda en un pas de vianants quan el vermell del semàfor queia al mig del camí. Va concloure que això era perquè havia abandonat la gimnàstica i havia de reprendre-la.

El meu personatge real s'estranya de no tenir curiositat pels estils actuals de la música, una creativitat que ell creu que avui en dia no existeix. "Tot plegat, són símptomes d'haver viscut, de veure les coses amb un altre interès", dedueix. No té assumit ser vell perquè no se'n sent. Tot un problema és quan parla amb una noia jove. Ella sí copsa com és Adin en realitat i ell se n'adona del tractament correcte que li dispensa i, llavors, recorda els anhels amagats quan les mirades topen enceses i fan escurçar les distàncies. Ara, tot estirat i content davant meu, ho pensa, i se'n riu: no és enyorança el que sent. L'home que tinc al davant es resisteix caure en l'ensopiment: sap mantenir la passió i és feliç. Ho deu al seu amor de sempre: el de la seva dona.

El meu contemplador té ara un sentit estricte de la justícia i de la societat. Abans li venia ample la relació amb la gent. Ha après molt dels cops de colze que l'han entrebancat en el camí laboral i que el van portar a fer travetes a més d'un. Jubilat, el neguit de perdre el tren se li ha apagat i gaudeix dels fruits que la societat li ofereix en la qual hi va col·laborar. Li agrada estudiar el comportament humà i, des de la talaia de la llotja on està instal·lat, es permet emetre judicis i assenyalar solucions sabent que ni el veuen ni se l'escolten. Adin ho admet i tant se li en dóna.

Els fills els té emancipats i fora de la ciutat Els néts són un parèntesi d'il·lusió quan els veu. Aquest, espòs, pare i avi, sempre ha estat curiós de coses inexplicables, de paradoxes matemàtiques, de descobriments científics pels quals mai no s'havia entretingut per manca de temps. Actualment, la seva curiositat ha anat a raure a l'observació de l'univers: planetes, estels i galàxies. A la seva habitació té el telescopi, d'aquesta manera els seus somnis naveguen per la immensitat sideral.
Adin creu que hi ha tants móns com la fantasia pot imaginar. Per això viatja pel cosmos de les lletres per trobar-los, escriure'ls i exposar-los. És la seva manera de ser intemporal .
Li envio, ara, la mirada somiadora que em dedica. Està satisfet.

NIDA