Cercador
Retorn al col·legi
Un relat de: GrünewaldOn han anat a parar?
On han volat els joves dies del passat?
Com fulles al terra han caigut.
Em fa pena recordar
-mirar enrera sempre fa mal-.
El pati i les reixes estan,
el timbre i les aules,
els mestres, els arbres,
mes mai més tornarà a ser igual.
Sembla que fos ahir
quan portava uniforme,
quan feia "mates", socials,
quan anavem a missa plegats,
però aquell nen s'ha fet gran,
una mica ha canviat
i mira amb recança el passat.
M'alegra haver format part,
haver estat un gra més en el parc
mes enyoro els dies viscuts,
car son lluny, perduts
i només son vius al meu cap.
Enyoro el present; visc el passat.
Comentaris
-
L'enyor de vells temps...[Ofensiu]brideshead | 25-06-2007
Dius que aquest poema va ser escrit com "en un rampell", sense arranjaments ni relectures i crec que en certa mesura es nota. No pas per cap error ortogràfic, ni formal, ni de rima, perquè ja es veu d'entrada que és un poema que no busca cap estructura precisa, sinó perquè el que es percep és un abocament trepidant d'aquelles sensacions de quan eres un col·legial i ara, passat el temps, t'envaeix la nostàlgia de tot allò viscut. Te n'adones que ja res no serà igual, ni res d'allò tornarà.
Dis que "recordar el passat" sempre fa mal... no hi estic gaire d'acord; crec que només fa mal si el record és dolent, i tu ens parles de coses positives, de moments, de persones que et van acompanyar en aquells anys d'infant. I quan un record és positiu, el que et provoca -crec jo- és només enyor, com es diu habitualment "nostàlgia d'un temps passat".
I el darrer vers és ben singular:
"Enyoro el present; visc el passat". Dóna tota la sensació d'estar anclat en un passat i desitjar que vingui un futur que, alhora, seria aquest present que ara tens, però que no vius plenament per "culpa" d'aquest record d'un passat que t'obsessiona.
M'agraden els poemes que parlen del passat, que recordes somrient per fer-te conscient que el temps passa inevitablement i que res ni ningú ja no tornarà a ser igual. Però em deixen un mal gust de boca els poemes que acaben sense deixar una petita escletxa oberta per a l'esperança de deixar tot allò allà, en un racó del cor, sense oblidar-ho, però amb ganes d'enfrontar l'avui, el demà. I aquest teu poema m'ha donat aquesta impressió.
Moltes gràcies per la sinceritat del teu comentari. La intenció de les meves paraules és complexa, i tal com dic a la introducció és una mena d'experiment amb moments que se'm fan difícils de posar en paraules. Té tot un significat però, és clar, això de vegades només "ho veu" l'autor...
Una forta abraçada. M'ha alegrat molt veure't de nou per aquí!
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75