Tinc la veu trencada

Tinc la veu trencada.
Forçat a un perpetu silenci
que m'obliga repós
agafo el llapis de nou.
Per què serà que sempre hi torno?

Sens dubte la paraula escrita,
la paraula en lletra
és la millor companya.
Dirigeix els pensaments,
els porta a bon port.
Dóna veu a aquest túmul
aquest cantant sense to.
Li dóna ales
(i li fa caure en records).

I de nou resto davant tu,
full en blanc, fidel aliat,
on puc esquitxar
taques de vides passades
i on puc endreçar en mots
peces d'aquest puzzle,
-mirant de posar ordre-,
aquest món de caos.

I el pensament planeja
com fulla empesa pel vent
s'eleva de testes,
de boques tancades,
i posa noms i cognoms
a imatges, records, sensacions.

I ves que en aquesta estona muda,
en aquests instants buïts
no estic tant sol,
tinc en la dolça poesia
el meu racó d'amor i expressió.