Cançó muda

Un relat de: Grünewald
Ara que he recuperat el to
ni em mires, ni m'escoltes.
Puc cantar en Sol Major
mes tes orelles són sordes.

Com un cantant sens so
així em sento a voltes.
Les paraules s'esmunyen entre claus de Sol,
si bemoll, corxees i notes.

I no sé què fer per arribar al teu cor,
quan ni em parles, ni m'atisbes,
ara que he passat de baix a tenor.

Sols em resta esperar, perseverar,
no defallir ni un instant
i confiar trobar el teu esguard de complicitat.

Comentaris

  • No et quedis en silenci![Ofensiu]
    ORIOL | 25-02-2011 | Valoració: 10

    M'ha encantat i em fas pensar.M'agrada la teva claredat, la sinceritat de les teves paraules, Fes-les arribar on calgui.Sense por i sabent que en aquesta vida sovint ens toca perdre, però si no t'arrisques sovint no sabem si podem guanyar. Ens morim esperant una mirada, ens desasperem buscant una carícia, i enyorem que ens diguin mots a cau d'orella.I ens preguntem com fer que tot això canvii? La clau està en nosaltres mateixos, en la nostra actitud:per tant enlloc d'esperar lluita per trobar-ho, enlloc de viure pensant abans em miràves, viu pensant avui aconseguiré que em miris i enlloc de pensar li hagués volgut tranmetre aquestes paraules i m'he quedat en silenci sabent que no les lligiries mai, acosta't i digues...."vaig escriure això per tu!" Felicitats. Ànims i endavant!

    Ens llegim i ens seguim veient!

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

59684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.