Buït

Un relat de: Grünewald
Perquè serà que en aquests moments d'ofuscament em ve la inspiració?
Quan tot rauxa,
quan la inèrcia m'emporta,
la ploma s'atura i la reflexió torna invisible.
En canvi quan regna el cansament i la foscor brota del meu interior
la paraula cobra vida en forma de vers.

No sé pas si és la incomprensió,
la solitud, la sensació de no retorn
allò que dóna ales a ma redacció,
però quan la bonança em somriu no trobo la força i motor de treure enfora cap meditació.

Què poderós que és el soroll del meu cor!
Quina potència més viva i grisa!
Quin rampell d'ira!
Quin color més fosc!
Quin plaer més dolorós...

Tot és neguit, desordre, orgia de caos i raó.
Tot barrejat, mesclat,
escrit i tacat sobre un tros de blanc
que el seny no pot aturar.
Pensament, desbordament: poesia pura en acció.

Comentaris

  • Correcció de l'autor[Ofensiu]
    Grünewald | 27-06-2012

    El títol del poema:"buït", és erroni ja que ha de posar "buit", sense dièresi. Dispenseu l'errata.
    Pel que fa al tema, entenc que, fins a cert punt, no s'entengui com un voldria, però no he pogut reprimir la redacció d'uns versos directes que no han sortit més de la rauxa que del seny.
    Fins aviat!

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

59727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.