Ressonen tan fort...quan et pensen

Voldria ser prou sigil·losa,
per no despertar la teva inquietud
mentre et desperto amb un dolç bes,
dissenyat, exclusivament, per tu.

Voldria no despertar-te
amb el fort soroll dels meus batecs.
Ressonen tan fort...
quan et pensen...

Voldria mirar-te i que em miressis,
voldria somriure't i que es rosessin les teves galtes
al sentir, que estic aquí
per tu.

Voldria acomodar-me sobre el teu pit,
i adormir-me, entrant doncs, en el somni,
de que sempre estarem junts,
tu i jo.

Somiar-te, doncs, vull,
tenir-te, doncs....desitjo.

I voldria no perdrem cap detall dels teus ulls,
de tan foscos que són,
aclaren les meves hores líquides,
i em conviden, una vegada més, a escriure
el que sento per tu.

Dóna'm la mà...i no em deixis.