Respir

Un relat de: Byrf
Una flor sembrada
a l'interior de la terra
clama a ses amigues
per sortir a respirar.

Una amiga seva
escull sorra i pedretes
per poder-la recuperar.

La flor ja reposa tranquil.la
a l'ombra
de l'arbre que les refrescarà.

Comentaris

  • Marteta | 17-02-2011 | Valoració: 10

    Bonic poema, curt i precís

  • breu però bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 14-02-2011 | Valoració: 10

    amb un aire d'esperança, de nova vida...
    una abraçada
    joan

  • Possible solució[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-02-2011 | Valoració: 10

    Mira, una possible solució a la pèrdua de la clau potser que mires en la banda de dalt a la dreta que posa "registra't" i més a la dreta "He oblidat la clau" en qualsevol pàgina de les que tingues, i abans, i això ho pots buscar hi havia un apartat on es podien fer comentaris a l'editorial, buscat'ho i els dius que et tornen la teua clau, jo crec que te la donaran, i si no proves a canviar-la però amb el mateix conte amb el primer que t'he dit, perquè és una llàstima que pergues tants relats o si més no, que no els domines per a poder editar-los, esborrar-los, etc.

    Bé m'acomiade de tu una altra vegada i fins a un altre article, i prova de fer això, eixes dues coses, i ja em contaràs...

  • La importància dels amics[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2011 | Valoració: 10

    Sergi, tu ja ets un bon amic meu, si més no, de la xarxa, és trist que la xarxa no ens possibilite la coneixença més personal però també és cert que ens dona moltes possibilitats de parlar-nos i d'intercanviar els nostres pensaments i idees, fins i tot sentiments. Ja feia molt de temps que no et comentava, i és perquè el meu harewhare està o fotut o se m'estan infectant la part més blana, el software, he formatejat en aquest més de gener i el que portem de febrer set o huit vegades l'ordinador i hi ha certes pàgines que no aconseguisc arribar-hi.
    En fi, que la amistat tenint o no tenint amor és molt important, parlava fa uns moments amb un psicoanalista i em deia que la tranquilitat a tota costa no és bona per a fer una teràpia, ni de la banda del analista ni de l'analitzant. I és que una miqueta de intranquilitat ens dona força, una altra cosa és que els problemes inherents al gaudi ens siguen tan forts que ens enfonsen, ni tant ni tan calb.

    Una forta abraçada Sergi i fins ara. I vull preguntar-te: Què has perdut la clau dels anteriors contes?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Byrf

6 Relats

25 Comentaris

4628 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99