Cercador
Renúncia
Un relat de: pieni kuu (aida)- Compartir:
La solitud crida la teva veu, vol fugir del silenci que la defineix.
S’ha creat paranys per existir i es ressent del seu esforç.
Només es calma quan el cansament roba el cos i estreny l’aire.
Perduda al seu lloc, desconeix el què l’envolta.
Només et presencia a tu i als enganys que l’han ajudat a néixer.
I ara crida, al buit.
Creix entre voluntats i desacords per ocupar una posició.
Mentre s’adona que tots els arguments la convencen.
Només puc sentir que m’ha triat per conviure i,
per desaparèixer, encara li queda molt per estendre’s.
S’ha creat paranys per existir i es ressent del seu esforç.
Només es calma quan el cansament roba el cos i estreny l’aire.
Perduda al seu lloc, desconeix el què l’envolta.
Només et presencia a tu i als enganys que l’han ajudat a néixer.
I ara crida, al buit.
Creix entre voluntats i desacords per ocupar una posició.
Mentre s’adona que tots els arguments la convencen.
Només puc sentir que m’ha triat per conviure i,
per desaparèixer, encara li queda molt per estendre’s.
l´Autor
15 Relats
14 Comentaris
17251 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
L'escalfor del sol crea una llum que refreda el foc mentre aquest fon la consistència del glaç, saben que així apagarà la set de les flames perquè el roig que desprenen aconsegueix cremar el neutre blanc de la lluna.El que uneix la força dels elements és la contraposició ja que la seva compatibilitat provoca que perdurin fins als límits de l'eternitat
AIDA
si algú vol parlar amb mi g_aika@hotmail.com