Neguit

El neguit ha sigut cremat per les il·lusions tot hi que la força major té molta importància fins i tot al perdre: sempre seguirà present a la memòria de qui ha observat la derrota.Tots aquells que han tingut a les seves manes el neguit sabien que podria desaparèixer o continuar per convertir-se en obsessió, passió. L'abstracte s'apodera de les seves ànimes, dominant la seva persona i fent-la canviar; sempre serà d'una manera positiva si l'individu el qual conté el neguit sigui correspost al seu propòsit.Pel contrari li passarà com a mi, es deixarà caure a les mans del que pot manipular els moviments, accions i fins i tot pot canviar les teves pròpies opinions: una simple il·lusió.
Així doncs, tornem a començar el cercle tancat on no hi ha esperança ni fracàs, on les il·lusions que vencen al neguit són les responsables a tornar-lo a produir. El mon dels sentiments més profunds es una recta que has de seguir avançant segons com t'indiqui el teu interior ja que en el fons... tu ets l'únic que sap on comença.
Ombres del passat m'atrapen i m'entelen amb la ignorància del futur, em retenen amb el que per un temps va ser el més important. La lluita s'ha acabat per qui accepta el conformisme, la victòria ha començat per qui es revela contra la monotonia de pensar en el mateix. Per a mi ha acabat una il·lusió, tinc temor a que aquesta torni a crear un nou neguit al veure't. Però no em fa por tornar-me a equivocar, perquè crec en tu, ets superior a la força major. Tu pots demostrar-m'he que el neguit de que he estat parlant es la por a estimar.Vull estimar-te però tinc por,no vull patir una altra separació, ni tampoc l'absència dins meu...però desitjo que em desitgis.