L'adéu

ELLA: Mai havia conegut res amb aquesta intensitat per això estic segura del que sento. Però el que passa entre nosaltres no ho podrà saber ell, m'estima massa i no ho podrà soportar, per això t'has d'amagar. Tu has fet el possible per separar-me d'ell des del primer dia que vas apareixer i amb poc temps has aconseguit recorrer les meves ilusions fins que entengués que el destí era lligar-nos per sempre. A mesura que passava el temps m'adonava que no podia viure sense tu i quan tanco els ulls sento dins meu com elimines cada un dels meus sentiments per donar èmfasi al que tu em dones. Has entrat al meu món oníric i no et deixaré escapar mai perquè sería com oblidar una part de mi, sense tu estic buida.
Avui m'has emocionat més que mai quan me adonat que estaves molt aprop d'ell i jo i per un moment he tingut que anar-me'n ja que podies ser descobert.M'has d'entendre! no li vull fer mal!

ELL: Veste'n que tornarà ella! Tot el que m'has promés em fa dubtar. Espera! vull que sàpigues que la teva presència m'ha capitavat ja que n'havia sentit molt a parlar de tu i mai t'havia vist. Sé que fa temps que em busques perquè em vols coneixer i has aparegut ara per estar més temps amb mi. La teva dolça veu ha modificat la meva expressió quan m'has jurat amor etern. Però no ho puc abandonar tot! em fa por deixar-la a ella, què farà sense mi?
D'altra banda he decidit entregar-me a tu, la idea de començar de nou em motiva perquè em dona l'oportunitat de no cometre errors. Un moment! ella acaba d'arribar...li explicaré tot...ho haurà d'entendre però...
- S'ha acabat.

ELLA: El meu malson em venç, al sentir aquestes paraules, ja que no m'enganya: ell m'està deixant. Em mira i em diu que els meus esforços són inútils! De sobte apareixes tu!
AFANYA'T! marxa! no viguis ara, no ho facis més difiícil! T'aprofites de la meva debilitat amb la mateixa facilitat que manipules els meus sentiments i per això no puc evitar amagar-te...

ELL: Estàs atrapada amb el dolor i jo amb la mort, però no...
(...)

ELLA: Abans que contestés ja era massa tard, la seva ànima es trobava nua al costat del meu cos feble, immòbil. Un últim suspir ja es confonia amb l'aire i les meves llagrimes es perdíen entre els seus cabells. El que em volies dir és el que ja sé...no has caigut a les seves mans, i jo em sento culpable per estar a punt de caure en la temptació del dolor. Em consola saber que mai marxaràs del meu costat perquè sempre et recordaré. T'estimo.