Renena'm els ous

Un relat de: Tanganika
-Remena'm els ous, Plis, si us plau!

Però la Plis...nanai, la Plis!

La Pliscència estava enfeinada fent activisme contra gallines engabiades i que els supermercats calla que callaràs amb la perversa consciència de l'economia és l'economia. I així venien ous a quatre cèntims. Estava per allò, molt, molt més, pel fet delicat de les ovulacions d'aus innocents obligades a esdevenir maquinaria en el perquè sí capitalisme antropocèntric. Ja no remenava ous per a cap àpat (de cap tipus) ella.

-Si em remenes els ous, Plis...

Es cansà de pidolar-li-ho. De fet, la comprengué. Àdhuc ho compartí. Es quedà amb:

-El desig és superior a la sensació d'assolir-lo i consumar-lo- somrigué sense deixos idiotes.- M'has espiritualitzat, gràcies.

El 'remena'm els ous, Plis, si us plau' esdevingué mantra místic de la parella.

Cadascú amb el que l'omplís, missions de vida, doncs. A veure si no és maco, això!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

84795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)