Reinventar-se (Tema: Èxit)

"Futura promesa del món de la música es suïcida perquè perd la veu".
Vaig deixar el diari sobre la barra i vaig sortir a gaudir de la catifa taronjada i roja que hi havia al passeig. Pensava " Jo no sóc una futura promesa de res. Tampoc sóc vàcua, perquè considero que tinc una bona dosi d'intel·ligència i una mica de bagatge cultural. Dibuixo prou bé per no haver tingut constància en la pràctica i m'apassiona escriure, un exercici alliberador que duc a terme sempre que puc". Després de respirar l'aroma melangiosa de la tardor, em vaig decidir a escriure aquestes quatre ratlles, corpresa pel titular del diari.
"El meu bagatge cultural, lleuger, no em permetia conèixer la trajectòria del brillant Ernest Ferré, aquest jove cantant tan cotitzat en els millors escenaris europeus. El seu èxit aclaparador va ser capat per un estrepitós cop de mala llet de la puta vida. La vida és especialista en clatellejar en moments inesperats. Fa nou anys em van ingressar en un psiquiàtric. Quan en vaig sortir, escorxada en dues parts, la meva essència es va gairebé volatilitzar i el poc que en quedava es manifestava, pobrament, en brots maníacs i fases depressives. El meu futur es presentava com un camí ple de parades al frenopàtic. Aquest escorxament existencial es va anar expandint en poderoses ones sísmiques per tots els àmbits de la meva vida. Es va esquinçar la meva carrera d'història; les meves amistats em parlaven amb un odiós to paternalista; la meva "parella" em va deixar; el meu caràcter positiu es va avinagrar , vaig perdre tot el sentit de l'humor… Vaig desaparèixer.
No us sé dir com, però, a cops de força de voluntat, aquesta maledicció genètica va anar rebregant-se davant el meu autèntic jo, que va emergir de la podridura de la malaltia i em va permetre retrobar-me altra vegada. Sincerament, crec que em vaig reinventar. No va ser el cas del malaurat Ernest Ferré."