Reflex del cosmos

Un poema concís però ferm, amb una bona tria de conceptes i molt d'encert en la cadena de mots, en la què destaca el ritme i la sonoritat sense distraure de la reflexió poètica.
"...frenètic brogit extern de la llum em vol distreure..." M'agrada la coincidència! Sempre buscant la llum, com Enfiladisses, criatures inquietes darrere metes llunyanes que ens mantenen vives...

T'envio una abraçada còsmica, en certa manera,
Unaquimera

El teu poema m'ha colpit per la profunditat del seu contingut. Tot el que transmets és fantastic.
Espero segui llegint poesies tan fermes com aquesta.

carme

sobre l'univers que ja som nosaltres mateixos! Més que un simple reflex del que podem veure, som un paradís original, únic i extraordinàriament profund! També ho és, de profund, aquest poema, tot i la brevetat. Més que brevetat, concisió.

Gràcies per tots els teus comentaris, joanalvol, i celebro poder contribuir a arrodonir la xifra dels teus comentaris, que amb aquest ja seran 50!

Salut, lletres i gràcies per tots els teus comentaris!

V.