Cercador
Redempció
Un relat de: Cirerot- Compartir:
Caure místic de les fulles
sota la mirada del sol, trista,
poc abans de tornar a morir.
Arbres pelats i soledat...
i una tassa de tè vora la finestra,
a recer del primer fred.
Comentaris
-
Versos amb gust de tardor[Ofensiu]BARBABLAVA | 16-09-2004 | Valoració: 8
És el que jo sento també quan arriba la tardor.
Sentiments ben descrits, com un morir suau, quasi plàcid (el tè hi ajuda). M'ha agradat!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Setmana Santa i demés
- 501319km
- Ens
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo!: (XIII) 'La soca d'arbre'
- Càmping qui pugui
- Cor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal