Cercador
records
Un relat de: espigol- Compartir:
Paraules vagues,
Promeses oblidades
Va bufar la marinada,
Ja fa temps que se'n van anar.
Quedaran records,
Sensacions gravades
Al mirall de l'ànima
Imatges intuïdes
Al fons d'algun got
Aquell temps de felicitat
S'aferra als meus pensaments
Voldria i no voldria
Poder, per fi, dir-li adéu
Comentaris
-
És ben curiós...[Ofensiu]Llibre | 19-12-2004
el que passa amb els records. I tu ho reflecteixes amb claredat en aquest poema. Sovint ens els volem treure del damunt perquè ens fan mal: són els records que voldríem oblidar. Però moltes vegades també, lluitem aferrissadament per no perdre'ls, encara que ens dolgui la imatge que ens rememoren: són els que voldríem mantenir. I el curiós és que un record, un mateix record, pot estar a les dues bandes, com molt bé expliques.
Potser som una mica masoquistes? No ho crec. Potser és, senzillament, que som humans i sentim. Sentim.
Salut!
LLIBRE