Cercador
RECORD D’UNA VIDA. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (2)
Un relat de: Eva CasellesEls records de quan era petit el van acompanyar al llarg de la seva vida. Li agradava molt fer memòria de fets viscuts els primers anys de la postguerra, i quan els explicava, s’entreveia que havia estat feliç, encara que se li escapés entre mig alguna petita llàgrima que no podia dissimular.
Va viure la seva infantesa en un poble de la plana de Lleida. Un poble petit però alhora ple de grans racons i d’indrets peculiars. Un poble que havia anat recuperant a poc a poc la normalitat d’ençà que s’havia acabat la guerra. La majoria de les famílies s’havien retrobat de nou i els camps i els horts començaven a donar els seus primers fruits després de molt temps erms. No van ser anys de bonança, ni molt menys, ni temps fàcils per a la gent d’aquelles contrades, però aquell nen que havia nascut enmig de les bombes, envoltat d’odi i de dolor, començà a créixer i a viure envoltat d’afecte i d’estimació. Li escassejava el menjar, però li abundava la tendresa.
Vivia amb uns pares que se l’estimaven amb força i amb una àvia que el feia sentir especial. Compartia els dies amb familiars i veïns amb els què formava una gran família. Anava complint els seus primers aniversaris a mesura que passaven els freds hiverns i els calorosos estius, i s’adonava del pas del temps amb ulls de nen, encuriosit per tot el què li passava, jugant pels carrers del poble o ajudant al seu pare a feinejar amb els animals al camp.
Un dia, quan ja tenia deu anys, va sentir que de cop deixava de ser un nen i es feia gran. Estava amb el seu germà, que tenia tres anys menys que ell, i altres amics jugant prop d'una bassa d’aigua que hi havia a les afores del poble. Tot va anar molt ràpid, massa ràpid per a què cap dels nens pogués treure’l del fons de l’aigua i evitessin que s’ofegués.
Diuen que mai va oblidar al seu germà, que aquell dia, en relliscar i donar-se un fort cop al cap, caigué dins de la bassa. I diuen també, els que van escoltar les seves històries, que aquelles llàgrimes encara eren per ell.
Va viure la seva infantesa en un poble de la plana de Lleida. Un poble petit però alhora ple de grans racons i d’indrets peculiars. Un poble que havia anat recuperant a poc a poc la normalitat d’ençà que s’havia acabat la guerra. La majoria de les famílies s’havien retrobat de nou i els camps i els horts començaven a donar els seus primers fruits després de molt temps erms. No van ser anys de bonança, ni molt menys, ni temps fàcils per a la gent d’aquelles contrades, però aquell nen que havia nascut enmig de les bombes, envoltat d’odi i de dolor, començà a créixer i a viure envoltat d’afecte i d’estimació. Li escassejava el menjar, però li abundava la tendresa.
Vivia amb uns pares que se l’estimaven amb força i amb una àvia que el feia sentir especial. Compartia els dies amb familiars i veïns amb els què formava una gran família. Anava complint els seus primers aniversaris a mesura que passaven els freds hiverns i els calorosos estius, i s’adonava del pas del temps amb ulls de nen, encuriosit per tot el què li passava, jugant pels carrers del poble o ajudant al seu pare a feinejar amb els animals al camp.
Un dia, quan ja tenia deu anys, va sentir que de cop deixava de ser un nen i es feia gran. Estava amb el seu germà, que tenia tres anys menys que ell, i altres amics jugant prop d'una bassa d’aigua que hi havia a les afores del poble. Tot va anar molt ràpid, massa ràpid per a què cap dels nens pogués treure’l del fons de l’aigua i evitessin que s’ofegués.
Diuen que mai va oblidar al seu germà, que aquell dia, en relliscar i donar-se un fort cop al cap, caigué dins de la bassa. I diuen també, els que van escoltar les seves històries, que aquelles llàgrimes encara eren per ell.
Comentaris
-
Moltes gràcies...[Ofensiu]Eva Caselles | 14-01-2015
...Montserrat pel teus comentari.
M'ajuden a seguir escrivint :-) -
molt tendre[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 11-01-2015 | Valoració: 10
M'agrada es precios i te sentiments
l´Autor
36 Relats
53 Comentaris
29030 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.
Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.
El que més m'agrada però, és donar la mà.
Últims relats de l'autor
- CARTES I SECRETS
- El seu darrer viatge.
- PERFECTAMENT INFELIÇ
- REFLEXOS QUE MATEN
- UN AUTÈNTIC AMIC
- SENSE PARAULES
- REALITAT O FICCIÓ
- UN ESTEL DE LLUM
- MISSIÓ COMPLERTA
- UNA BUIDA PLACIDESA. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (6)
- EMOCIONS CONTINGUDES. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (5)
- AL FINAL DEL TÚNEL
- ESPERAT DESENLLAÇ
- UN DESTÍ NO DESITJAT. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (4)
- ROBÒTICA INNOCÈNCIA