Cercador
Quin avorriment estar amb vosaltres!
Un relat de: liudmila- Compartir:
Ja puc reconèixer les cares que m’envolten, em donen aigua i menjar, em banyen i em canvien la roba... Però no em miren amb afecte, no m’expliquen res, no em fan cap carícia, com si no existís. No em puc moure, no puc parlar i compartir el temps lliure plenament amb vosaltres, però aviat creixeré com tothom. O és tan avorrit tenir una criatura petita com jo?
Passen mesos. Ara puc anar de quatre grapes i descobrir les coses al voltant meu. Un dia vaig més enllà i... vaja!, em trobo amb les criatures com jo! Quina alegria! Una és una mica més grossa i no parla igual que l’altra, però totes dues caminen com jo, de quatre potes! Em miren, m’oloren i sembla que m’entenen i m’accepten. Ara he descobert que en aquesta casa existeixen altres criatures com jo i que ens podem divertir i jugar junts.
La nostra amistat creix, i estem tan units que no se’ns pot separar. Els grans ens cuiden, ens donen menjar i ens netegen. L’única diferència que hi ha entre els petits és que ells tenen uns abrics de pèl incorporats i no necessiten roba com jo per no passar fred. I potser per això no em passegen mai pel carrer, com ho fan amb els meus germans.
El meu germà i la meva germana m’estimen molt; ens tirem a terra,ens amaguem i correm els uns darrere els altres. Ara la vida té un altre sentit! He après la seva parla. Haig de dir que ells parlen en idiomes diferents, però jo els he après per entendre’ls tots dos!
Tot anava bé fins que un dia van arribar uns desconeguts, em van agafar i em van portar a un altre lloc, i els meus germans es van quedar allà. No entenia res, ja que els grans parlaven un idioma diferent. Amb els anys, el vaig aprendre, i llavors ho vaig entendre:
“Pobreta, té cinc anys i no sap ni caminar dreta, ni parlar, ni menjar com la gent. Tots els reflexos que té són dels animals, del gos i el gat, al costat de qui es va criar durant anys... Tot i això, tenint el pare i l’avia al mateix pis... La nena-mowgli ignorada pels adults!”
(gràcies per la correcció a l’Albert Soler Dalmasas)
P.S. Com vivia la nena en la història real, es veu en el video de les noticies:
Passen mesos. Ara puc anar de quatre grapes i descobrir les coses al voltant meu. Un dia vaig més enllà i... vaja!, em trobo amb les criatures com jo! Quina alegria! Una és una mica més grossa i no parla igual que l’altra, però totes dues caminen com jo, de quatre potes! Em miren, m’oloren i sembla que m’entenen i m’accepten. Ara he descobert que en aquesta casa existeixen altres criatures com jo i que ens podem divertir i jugar junts.
La nostra amistat creix, i estem tan units que no se’ns pot separar. Els grans ens cuiden, ens donen menjar i ens netegen. L’única diferència que hi ha entre els petits és que ells tenen uns abrics de pèl incorporats i no necessiten roba com jo per no passar fred. I potser per això no em passegen mai pel carrer, com ho fan amb els meus germans.
El meu germà i la meva germana m’estimen molt; ens tirem a terra,ens amaguem i correm els uns darrere els altres. Ara la vida té un altre sentit! He après la seva parla. Haig de dir que ells parlen en idiomes diferents, però jo els he après per entendre’ls tots dos!
Tot anava bé fins que un dia van arribar uns desconeguts, em van agafar i em van portar a un altre lloc, i els meus germans es van quedar allà. No entenia res, ja que els grans parlaven un idioma diferent. Amb els anys, el vaig aprendre, i llavors ho vaig entendre:
“Pobreta, té cinc anys i no sap ni caminar dreta, ni parlar, ni menjar com la gent. Tots els reflexos que té són dels animals, del gos i el gat, al costat de qui es va criar durant anys... Tot i això, tenint el pare i l’avia al mateix pis... La nena-mowgli ignorada pels adults!”
(gràcies per la correcció a l’Albert Soler Dalmasas)
P.S. Com vivia la nena en la història real, es veu en el video de les noticies:
Comentaris
-
nena-gat-gos[Ofensiu]Marta Pérez i Sierra | 10-02-2012
Llegint el teu relat i coneixent la noticia he arribat a pensar que potser estava millor on estava aquesta nena. Ara ja li val al pare i a l'àvia!
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
79 Relats
131 Comentaris
18052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
La idea de l'ARC del concurs "Els contes infantils" (d’incloure la mitologia catalana) em va semblar fenomenal! La cultura popular, narracions tradicionals, contes, llegendes i mites és un banc de la saviesa popular! Fins i tot, obriria una categoria nova dedicada a això. Existeixen uns quants variants de la mateixa llegenda en la tradició oral o escrita, i a vegades no els coneixem tots i també podem donar una percepció particular seva. I em va sorprendre molt que algunes de elles tenim iguals a diferents països, com de St, Joan o St, Jordi, per exemple (St. Jordí a part del ser el padró de Catalunya, també és el padró de la capital de Russa actual).A part dels treball propis seus, a la meva pàgina, intentaré a compartir amb els lectors el millor de la meva cultura del lloc del naixement.
Pel mateix proposit, he obert també el blog: L'arbre de la vida
Últims relats de l'autor
- Amor “es perd” sense memòria?
- La culpabilitat de ser com a tots
- De l’amor a l’odi és un pas, i l’últim té una força immensa
- La llegenda de l’estrella polar
- Llibertat... esta lligada amb maduració i responsabilitat?
- Quin avorriment estar amb vosaltres!
- EL CAMÍ DELS TSARES (Reis)
- Donar és un dot del do?
- Els conflictes: la por que governa i capgira la justícia, la moral i l’ètica
- Som esclaus o lliures dels nostres vicis, però dependents del nostre entorn
- FELIÇ ANY NOU! Amb SNEGUROCHKA I DED MOROZ
- LA NIT MÁGICA DEL NADAL
- L’ERUGA
- L’AMOR I L’ODI
- QUI ÉS QUI