QUI ÉS QUI

(Continuació del comentari anterior)

El dròpol era “en realitat” valent, actiu i espavilat?

A més de generós i desinteressat, ja que mata l’atracador en secret, i no diu res de la seva gesta a la noia.

En un primer moment, m’ha costat d’entendre, ja que no estava segur de si “l’últim” es referia al mirall o a un altre personatge.

Més clar seria posar:
“I el mirall es va posar orgullós...”

És veritat que el que és important és com som “en realitat”.
Però també cal tenir en compte que “som” segons ens han educat, segons les circumstàncies que hem viscut, i segons els estímuls que rebem...

Els alemanys eren molt estrictes, escrupolosos... i el discurs de Hitler els va canviar. ¿Com eren “en realitat”?

Aquesta reflexió em recorda la pel•lícula “La Porte des Lilas”, de Renoir: un dròpol, amic de Georges Brassens, viu a costa de la seva mare i de la seva germana, que treballen.

Però el dròpol s’espavila com el que més quan un atracador vol estafar a una noia molt maca, simpàtica i de bona fe que el dròpol estima, encara que no té, com és lògic, cap possibilitat respecte a ella.

cadascú viu el que viu,
cadascú és el que vol ser.
Allò important és poder-ne gaudir,
amb el que ens anem trobant pel camí.