Què somiaràs, petita?

Dius que ho lamentes, que no pots ser perfecta, però amb aquest preciós poema quasi ho aconsegueixes. Ànim i avant!

El mes important es tenir-los, viurels,i
tocar-los.
Endavant.

mmooolt maco... de veritat. no vull donar detalls del que se m'ha passat pel cap o del que he sentit llegint.ho, simplement coses rares... ^^' be, és iwal...
un petò

Que bonic es somiar oi AnNna ? has descrit milers d'idees, imatges, pensaments, situacions que commouen als cors que hem llegit aquest relat.
Tendre sense fronteres, dolç fins a deixar-te sense alè, m'han donat ganes de tornar a somiar !
La manera en que expliques la immensitat dels somnis, les ganes de tornar a saber d'aquests quant aquesta petita se'n vagi aquell món tan bonic.
M'ha agradat molt que l'acabessis, amb aquesta pregunta tan magnifica que has utilitzat també per títol.
Mai deixis de somiar AnNna, un peto molt gran bonica.

Clara

Simplement... m'encanta ^^
Un petó!
NoKia

molt tendre, m'ha agradat. Sobretot el titol. feia temps q no et comentava.
petons!!

XaRoPDeTu

ets molt dolça. Saps perfilar molt bé les sensacions i sentiments.Com en un mirall em mostres el teu rostre, el de la teva ànima. Quina sort tenir-te per amiga!!

I dels 100 als 1000, és clar ;-)

D'entrada, gràcies per dedicar-nos aquest teu 50è poema.

En segon lloc, dir-te que aquest poema és molt dolç (hi contribueix, òbviament, el fet que parlis de "dolços somnis", "històries de mel") i que difumina una relació amorosa amb una altra, com si pretenguessis solapar-les, fondre-les, fer-ne una de sola.

La tònica, però, és sempre la mateixa: "què somiaras, petita?" Una pregunta entendridora per xiuxiuejar a cau d'orella, reforçant la dolçor d'aquest intimisme poètic que ens brindes.

Gràcies altra volta!

Salut i a veure si et puc llegir de nou al llibre, en aquest cas de poesia!

Vicenç

Molt ben escrit i treballat, AnNna. Dolç, tendre i fresc. Parles dels somnis inspiran-te en la vida. I què és la vida sinó somiar? Què és somiar sinó viure? Plora, somriu, somia i viu, petita AnNna.

aquest teu, imaginatiu, encisador. M'agrada especialment la barreja, que intueixo intencionada, entre el tu, el teu inconscient, i els teus somnis volguts, que poses en segona persona, i que de fet, són ànsies i desitjos teus, que trasllades a uns versos maquíssims, que sense rima ni formalisme, li dónen una frescor intensa al poema.

És cert, has trigat a publicar un altre poema, però ha valgut la pena. És un poema molt treballat, en el qual has buscat el toc de tendresa propi dels teus somnis, petita AnNneta.

I moltíssimes gràcies per esmentar-me en la introducció del poema! M'ha fet una il·lusió immensa, sobretot, perquè m'alegra saber que aquell dia, al fòrum, et vaig ajudar a seguir escrivint, com tu dius.

Un petonet ben gran, i segueix escrivint...... i no ploris més i no diguis mai més que ningú no et té en compte...... i nosaltres, què??

Una abraçada i mil felicitacions!

El món dels somnis, on tot és possible.
Les nostres neures es projecten en imatges abstractes i surrealistes, espurnes d'amor, polsims de lluna es desprenen de les parpelles.
Res es pot controlar, totes les imatges i sensacions esdevenen imprevisibles.
M'agrada com enfoques el tema, narrat des de la tendresa i la dolçor del llit que ens acull i sembla poder capturar instants que a nosaltres ens passen desaperdebuts.

El poema em transmet molt bones vibracions, té un toc eteri i fantasiós que el fa molt especial.

Petonets!

has nombrat el llit... ho suggereixes... i li treus tot el suc al tema...
estructures el poema perfectament i li dónes tendresa i el vesteixes de perfecta ortografia (tu sí que en saps)...
i fas un repàs a tota la varietat de somnis possibles...
i al final, acabes amb l'estrofa de l'inici...
es nota que l'has preparat a consciència.
un petó i una abraçada!!! (espero el proper que em sembla que quasi ja el tens a punt)

bé, ja saps què en penso..

t'ho repetiria, però no ho recordo gaire, i haig d'anar a treballar. Personalment, no m'emociona (manies meves), però admeto que la idea és bona, i es fa fàcil de llegir i és molt tendre.


però és que et volia fer el comentari 350. Són molts comentaris això, eh!


la granoteta de la meva foto es diu Engelbert. És un nom com qualsevol altre per posar a un peluix.



Un petó ben fort

(comentaris més decents he escrit.. bé.. de fet no)

És el llit el que parla...?
És original i tendre. Tens una manera d'escriure que sempre arrenca un somrís. M'agrada el teu estil.

M'agrada com expliques els diferents somnis que es poden tenir, siguins bons, dolents, esperançadors,...

Un petonàs i no deixis mai d'escriure!!