Què en som del món?

Un relat de: Dunlai

Fa cinc minuts m'ha dit.. "Me'n vaig... Què en som del món? res.. no som res.. "
Però no és veritat iaia, no. Em nego a creure que no som res, que vostè no és res. Em nego a creure que venim i marxem i no fem res. No, no és cert.

Iaia, Déu meu... vostè... vostè... ha lluitat tant... ha donat tant per els altres... No sé com, però vostè forma part d'aquella generació de dones (tant d'admirar!) que van tirar endavant quasi bé totes soles durant la guerra per mantenir la seva família; Va lluitar perquè no hi faltés el pa a taula, va vetllar per la salut dels més propers, i va educar tres infants tant bé com va saber. Aquests darrers els va fer persones madures capaces d'anar pel món amb el cap ben alt, els hi va ensenyar que era viure, els hi va mostrar la duresa però també la felicitat de treballar... i els hi va ensenyar la riquesa i el valor de la unitat d'una família...
No em digui que no és res del món, no m'ho puc creure. És una dona molt forta. No em puc creure que una persona que ha lluitat tant per tirar endavant cregui que no ha fet res en aquest món. No em puc creure que una persona que hagi tingut tanta fortalesa i tanta constància en allò que ha fet, no deixi una rastre permanent per tots aquells que l'hem conegut. Iaia, cregui'm... si una cosa he après de vostè és que la vida està plena de reptes, i que cal treballar dur per tal d'arribar allà on un vol. Sempre em diu que estudiï, que estudií molt,... que a vostè ja li agradaria tenir aquesta oportunitat.. Però Iaia, digui'm.. no és una escola tenir algú al costat que et faci entendre l'autèntic sentit de la llei de la vida? Que et mostri un model de vida?? Sí, .. com vostè... A la universitat m'ensenyen coses, sí... però aquí a casa, m'ensenyen a ser persona, i tal com sempre m'han dit: algú que tingui estudis, sinó et parla amb el cor... no val la pena...

Vostè ha estat filla, ha estat germana, ha estat dona, ha estat dona treballadora, ha estat esposa, és mare de família, és àvia, és besàvia,... i moltes altres coses. Encara em pot dir que no és res en el món? Que no som res en el món?

Jo només sé que la meva vida sense haver-la conegut a vostè, si què sé que no hagués estat res..

Tant de bo demà li ho pugui explicar...

Comentaris

  • molt i molt maco![Ofensiu]
    Nonna | 21-09-2005 | Valoració: 9

    Trobo que és un escrit molt maco, tendre i encertat, ja que avui en dia, en general, no s'aprecia a la gent gran. I dels grans, dels avis i àvies se'n poden aprendre moltes coses, i per fer-ho hem d'aprofitar mentre hi són!!
    Cuideu i estimeu i mimeu als avis!!!

  • molt i molt maco![Ofensiu]
    Nonna | 21-09-2005

    Trobo que és un escrit molt maco, tendre i encertat, ja que avui en dia, en general, no s'aprecia a la gent gran. I dels grans, dels avis i àvies se'n poden aprendre moltes coses, i per fer-ho hem d'aprofitar mentre hi són!!
    Cuideu i estimeu i mimeu als avis!!!

  • AtzaVaRa | 25-06-2005

    Ostres, que emotiu...m'ha agradat molt, de debò. Se m'han posat els ulls plorosos...jeje. Crec que aquestes coses, si es senten així se'ls hi ha de dir, perquè quan te n'adones, ja és massa tard...
    Una abraçada ben forta, i ens veiem per aquí!!
    AtzaVaRa

  • intensament tendre...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-06-2005

    Directament sortit del cor, amb sentiments a flor de pell. Com s'aprèn de aquesta saviesa que només les experiències de tants anys viscuts els hi han donat.
    Són records que fan somriure i plorar, emocions que romanen escrites a la pell del cor plena de petites arruguetes.
    Parlar amb ells, encara que de vegades estiguem separats per la distància dels temps i les generacions, és enriquidor i ens aporta informació que en cap més lloc podem trobar.
    Els avis són un poderós punt d'unió amb el passat i un amulet per afrontar el nostre dia a dia.

    Benvinguda i fins la propera!

  • doncs si...[Ofensiu]
    neret | 19-06-2005

    explica-li, molts cops és difícl parlar amb els avis, perquè ells voldrien tenir encara 20 anys i poder continuar treballant... però s'ha d'intentar... si ho fas amb tota la tendresa que aboques en aquest relat, segur q li arribaràs al cor.

    i moltes gràcies per afegir "les annes" als teus preferits, em va agradar molt el teu comentari i no sabia com contestar-te'l.

    apa, a veure si t'animes a escriure més!

l´Autor

Foto de perfil de Dunlai

Dunlai

11 Relats

17 Comentaris

13540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
"Tu saps quan de temps és per sempre més? - em va preguntar - .
És molt i molt de temps.
És l'eternitat.
Sabem que a la teva societat porteu al temps al braç i feu les coses seguint un horari.
Et pregunto, doncs saps quan de temps és per sempre més?"

****

Que n'és de difícil seguir les normes al peu de la lletra!
Que n'és de fàcil continuar jugant..
Que n'és de difícil continuar lluitant d'ençà de la primera porta que es tancà..
Que n'és de fàcil recordar que no estàs sol!!
Que n'és de difícil, sovint, entendre les paraules d'algú que és al teu costat...
Que n'és de fàcil entendre algú quan parla amb el cor..
Que n'és de difícil anar a contratemps...
Que n'és de fàcil gaudir dels petits moments!
Que n'és de difícil seguir un somni que ja quasi has oblidat...
Que n'és de fàcil seguir somniant...
Que n'és de difícil viure sense estimar..

...

Però encara és més difícil viure sense les paraules que ens omplen i ens buiden constantment... i és q sóc de les que prefereixo viure-ho tot intensament... abans que viure.. tant sols.