Cercador
N12
Un relat de: Dunlai- Compartir:
Ha estat bé, penso.
Sopar aquí.
Copa allà.
Mil somriures entre mig.
Mentre un petó aquí.
I una abraçada allà.
Però ara és l'hora de tornar i de no perdre la última oportunitat.
D'entrar i dibuixar un mig somriure, un Bona nit...
Potser, tornaré a seure, si tinc sort.
Un camí que faig sola, que em ve de gust fer sola.
És l'últim preludi abans que el Sol torni.
Sento alguna mirada,
però prefereixo perdre'm entre la foscor de fora
i la llum que tinc a dins.
Perdre'm entre els meus últims records
però sobretot perdre'm entre els meus somnis
que sé que algun dia tornaran.
Tornar a pensar que ha estat bé. Que ja ho repetirem.
Ara és l'hora de tornar a casa.. baixar i continuar somniant..
l´Autor
11 Relats
17 Comentaris
13547 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29
Biografia:
"Tu saps quan de temps és per sempre més? - em va preguntar - .És molt i molt de temps.
És l'eternitat.
Sabem que a la teva societat porteu al temps al braç i feu les coses seguint un horari.
Et pregunto, doncs saps quan de temps és per sempre més?"
****
Que n'és de difícil seguir les normes al peu de la lletra!
Que n'és de fàcil continuar jugant..
Que n'és de difícil continuar lluitant d'ençà de la primera porta que es tancà..
Que n'és de fàcil recordar que no estàs sol!!
Que n'és de difícil, sovint, entendre les paraules d'algú que és al teu costat...
Que n'és de fàcil entendre algú quan parla amb el cor..
Que n'és de difícil anar a contratemps...
Que n'és de fàcil gaudir dels petits moments!
Que n'és de difícil seguir un somni que ja quasi has oblidat...
Que n'és de fàcil seguir somniant...
Que n'és de difícil viure sense estimar..
...
Però encara és més difícil viure sense les paraules que ens omplen i ens buiden constantment... i és q sóc de les que prefereixo viure-ho tot intensament... abans que viure.. tant sols.