Cercador
Compromís?
Un relat de: Dunlai- Compartir:
Sovint he buscat dins meu, m'he preguntat moltes coses, i he tornat a preguntar-me altres tantes.
Ara pensava en el compromís, en la fortalesa d'aquesta paraula per a mi. He convertit moltes coses en reptes, en símbols de compromís.
I ara véns tu.
I ara em dius que no.. que és massa per mi tot això. Que tinc massa arrelat aquest sentiment de compromís i que això em pot fer mal. Em dius que estic patint. Com si no ho sabés. Em dius que no té sentit lluitar si no faig més que patir.. però.. això que em fa patir.. sí.. a Tu t'ho dic.. és l'única cosa que per a mi te sentit, és una de les poques coses en què crec.
Continues dient-me que m'estic convertint en una dona patidora, i que si no canvio ho seré sempre, em dius que estic acostumada a aguantar masses coses. I que això no em fa ser lliure ni feliç.
I què puc dir-te ara? Que no tens raó?
l´Autor
11 Relats
17 Comentaris
13555 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29
Biografia:
"Tu saps quan de temps és per sempre més? - em va preguntar - .És molt i molt de temps.
És l'eternitat.
Sabem que a la teva societat porteu al temps al braç i feu les coses seguint un horari.
Et pregunto, doncs saps quan de temps és per sempre més?"
****
Que n'és de difícil seguir les normes al peu de la lletra!
Que n'és de fàcil continuar jugant..
Que n'és de difícil continuar lluitant d'ençà de la primera porta que es tancà..
Que n'és de fàcil recordar que no estàs sol!!
Que n'és de difícil, sovint, entendre les paraules d'algú que és al teu costat...
Que n'és de fàcil entendre algú quan parla amb el cor..
Que n'és de difícil anar a contratemps...
Que n'és de fàcil gaudir dels petits moments!
Que n'és de difícil seguir un somni que ja quasi has oblidat...
Que n'és de fàcil seguir somniant...
Que n'és de difícil viure sense estimar..
...
Però encara és més difícil viure sense les paraules que ens omplen i ens buiden constantment... i és q sóc de les que prefereixo viure-ho tot intensament... abans que viure.. tant sols.