Cercador
Que buit s'ha quedat el llit sense les teues cames.
Un relat de: Mikel AndrésQue buit s'ha quedat el llit sense les teues cames,
s'ha fet tan gran, tan espaciós, tan miserable
sense l'hàbit del teu riure al dibuixar-te amb els dits,
s'ha fet tan fred sense la calor que desprén el teu cos,
s'ha fet neutre, s'ha fet un llit i prou i no un somriure,
s'ha fet res i, saps què? Potser així dormo millor,
o potser no, o potser sí però m'agrada dormir mal,
qui sap? Jo sé, i tu saps, però no ens quedem sense misteri,
a mí també m'agrada tornar a escriure.
s'ha fet tan gran, tan espaciós, tan miserable
sense l'hàbit del teu riure al dibuixar-te amb els dits,
s'ha fet tan fred sense la calor que desprén el teu cos,
s'ha fet neutre, s'ha fet un llit i prou i no un somriure,
s'ha fet res i, saps què? Potser així dormo millor,
o potser no, o potser sí però m'agrada dormir mal,
qui sap? Jo sé, i tu saps, però no ens quedem sense misteri,
a mí també m'agrada tornar a escriure.
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17918 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org